Com ensinistrar un drac 3

Aquesta pel·lícula és el tancament de la trilogia que en el 2009 va estrenar la primera, basada en el llibre de Cressida Cowell. Aquesta saga ha estat l’única de DreamWoks que ha competit creativament amb Pixar, fins i tot jo diria que supera a moltes de les seves pel·lícules. 

L’acció ens situa després de la segona entrega, recordem que a Netflix poden gaudir d’una magnífica sèrie que amplia l’univers de Com ensinistrar un drac i que omple el buit entre la primera i segona pel·lícula. 

En aquesta tercera part apareix una Fúria Nocturna femella, just quan sorgeix l’amenaça més gran a la qual hauran de fer front els habitants de l’illa del Fred. En Singlot i l’Esdentegat hauran de deixar enrere l’única llar que han conegut per viatjar a un món ocult que creien un mite.

Com ensinistrar un drac 3 es manté molt fidel a les dues anteriors i té un nivell molt alt. Si no supera a la primera, m’atreviria que sí que està per sobre de la segona, però és complicat de dir perquè les tres les trobo amb un nivell altíssim pel que fa a animació, guió, personatges i la banda sonora d’aquest geni que és John Powell. 

La pel·lícula és una història sobre la maduresa. Primer la dels nostres joves protagonistes, en especial la d’en Singlot, la del drac Esdentegat i també la de tots els habitants de l’Illa del Fred que hauran de fer front a la seva decisió més difícil. 

En Singlot ara és el líder del poblat. Els dubtes cauen damunt d’ell i en moltes ocasions no se sentirà prou preparat per assumir aquest rol. Sobre això, a prop té l’ombra del seu pare, al qual recorda i que té com a referent i inspiració a allò que vol ser. En aquest sentit, se li suma la seva relació amb l’Astrid. Una relació estable que està punt de fer un nou pas cap endavant. I l’altra és amb l’Esdentegat. Els dos, junts, sempre han estat un equip, però l’aparició de la Fúria Nocturna femella canviarà la seva relació, així com la maduresa que assoleix el drac.

Dels nous personatges cal destacar al malvat que es manifesta com el millor dels antagonistes de la saga. 

Pel que fa a l’animació, sense cap mena de dubte és la millor de les tres. La tecnologia ajuda i els vols amb els dracs mai han estat tan reals i immersius. La cura pel detall iguala o supera a les anteriors.

Al final, la pel·lícula va més enllà del que ho solen fer les pel·lícules animades, ja que el desenllaç ens porta a un moment emotiu comparable al de Toy Story 3, quan es van atrevir a convertir al nen Andy en un noi que deixa casa seva per anar a la universitat. Un moment de llàgrima posterior al desenllaç de la mateixa pel·lícula que ja ens havia deixat tocats. Els espectadors, els més menuts sobretot han crescut amb la saga i han experimentat un viatge vital de deu anys, molt semblant al d’en Singlot. 

No hem d’oblidar que és el final d’una trilogia i que per tant, tanca tots els fils argumentals i els personatges s’acomiaden de nosaltres. Però no només el final emociona, tota la relació entre en Singlot i l’Esdentegat està tan ben treballada que és fàcil que ens commoguem amb ells en molts moments al llarg de la pel·lícula, amb les situacions divertides i dramàtiques que viuen junts. 

La trilogia dirigida per Dean DeBlois ens diu adéu i personalment la trobaré a faltar, perquè és de les poques sagues d’animació de les quals n’he esperat amb moltes ganes la següent entrega i que ens deixa en aquesta amb un buit important. 

Els personatges de Com ensinistrar un drac són vius. Són la clau de l’èxit de la trilogia. No només els hem vist créixer, sinó que els hem vist adaptar-se a les dificultats que els ha plantejat la vida. En definitiva, a evolucionar. Us trobarem a faltar víkings i dracs de l’Illa del Fred.
Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.