Per definir el clima del Baix Empordà, primer cal comprendre el significat de la paraula clima.
El clima fa referència a un conjunt de variables com poden ser la temperatura, el règim pluviomètric, la direcció del vent o la humitat mitjanes d’un període de temps de referència de 30 anys. Aquesta és la principal diferència amb la meteorologia, no tractem un fenomen local i puntual com ara un fort xàfec, sinó la mitjana de la variable d’interès d’un període de referència com pot ser el 1961-1990, 1971-2000 o 1981-2010.
Dit això definim el clima del Baix Empordà com un clima Mediterrani (per l’evident influència termoreguladora d’aquest mar), Litoral (per la proximitat a la costa) i Nord ( dins el territori català es troba al terç nord del país, no molt llunyà de la serralada Pirinenca i diferenciat del litoral central i sud).
Pluviometria
Sobre el règim pluviomètric, la precipitació és irregular al llarg de l’any, amb dos màxims anuals situats a la primavera i sobretot a la tardor.
La zona costanera és la més seca de la comarca acumulant entre 550 mm i 600 mm. Per contra a l’interior del Baix Empordà, i especialment a les Gavarres, de mitjana es superen els 800 mm anuals.
Juliol i Agost són els dos mesos més secs de l’any i se’ls considera climatològicament àrids, tot i que com ha passat enguany, episodis tempestuosos poden acumular en pocs dies grans quantitats d’aigua.
Termometria
Pel que fa a les temperatures, aquí es nota molt la proximitat al mar i el seu efecte termoregulador, ja que no hi ha gran amplitud tèrmica al llarg de l’any entre les màximes i les mínimes gràcies a la humitat que aporta el mediterrani.
Els estius són calorosos, i afegiria xafogosos, a causa de l’elevada humitat que aporta la brisa marina estival. Els hiverns en general són suaus, amb una desena de dies de glaçada de mitjana.
Exemple de valors termoclimàtics del període 1971-2000 de l’Estartit:
- Temperatura màxima mitjana: 24.3ºC
- Temperatura mitjana anual: 15.5ºC
- Temperatura mínima mitjana: 4.8ºC
Els vents
Referent als vents, som coneguts per estar tocats per la Tramuntana, si bé es cert que no ens arriba ni amb la intensitat ni amb la violència que ho fa en punts de l’Alt Empordà.
També és important, i ens afecta durant més dies que la tramuntana, aquell vent que diuen que a les set se’n va a dormir: el Garbí.
Tal com deia Josep Pla al volum Notes del Capvesprol del Quadern Gris: “A l’Empordà Petit no hi ha cap vent dominant. És un espai en el qual es produeix el xoc continuat dels vents del sud i dels vents del nord, un camp de lluita, vull dir d’agonia entre aquests dos corrents aeris contraris. En aquesta còsmica dialèctica, de vegades guanya l’un, de vegades guanya l’altre, però sempre guanya l’un o l’altre”.
