Les comarques gironines han creat 9.100 llocs de treball durant el 2022 i tanquen l’any amb una taxa d’atur del 8,54%. Segons recull l’Enquesta de Població Activa (EPA), els dos sectors que han creat més ocupació són els serveis -aquí, hi té molt a veure el pes del turisme- i l’agricultura. Per contra, però, el 2022 ha estat un mal any per a la indústria gironina, que perd 6.200 treballadors. Les dades de l’EPA també recullen com la inflació i la crisi de preus s’ha deixat notar a finals d’any, perquè l’economia gironina s’ha frenat i tanca el quart trimestre tornant a destruir ocupació (a principis d’octubre, la taxa d’atur havia davallat fins al 7,24%). A finals del 2022, a la demarcació hi ha 34.100 desocupats que busquen feina.
L’ultima enquesta, que aquest dijous ha fet pública d’Institut Nacional d’Estadística (INE), recull els alts i baixos que ha viscut l’economia gironina durant el 2022. En global, l’any es tanca amb menys desocupats i més llocs de treball. Però si es posa el focus durant el quart trimestre, les dades no són bones. Perquè l’economia de la demarcació, marcada per les incerteses que genera la crisi de preus, es desaccelera.
A les comarques gironines, el 2022 es tanca amb 34.100 desocupats i una taxa d’atur del 8,54%. Són 10.900 aturats ments en comparació amb el desembre del 2021 (quan hi havia 45.000 gironins sense feina i la taxa d’atur es trobava a l’11,22%).
De retruc, el mercat laboral de la demarcació també ha generat nous llocs de treball. En concret, sumant aquells sectors que n’han creat i aquells que n’han destruït, ara n’hi ha 9.100 més.
Segons recull l’EPA, el 2022 s’ha tancat amb 365.200 ocupats a les comarques gironines. L’any passat, la xifra se situava en 365.100 (exactament, els mateixos que hi havia al desembre del 2019, l’últim any prepandèmia). La demarcació, doncs, ja ha recuperat tota la destrucció de feina que va arrossegar la covid-19. S’ha de tenir en compte que, a finals del 2020, la xifra d’ocupats havia arribat a baixa fins als 335.500 (arran dels confinaments, els ERTO i les restriccions lligades a la pandèmia).
Els serveis, al capdavant
Si es mira per sectors, durant l’any passat aquell que va crear més llocs de treball a les comarques gironines va ser el terciari (dins el qual hi ha el comerç i l’hostaleria). Cosa que, en part, evidencia la dependència que té l’economia gironina del turisme. En concret, els serveis han passat de tenir 260.000 ocupats a desembre del 2021 a tancar l’any passat amb 269.200.
En paral·lel, l’agricultura i la construcció també han sumat treballadors. En aquest cas, 3.300 i 2.700 respectivament. El sector primari tanca el 2022 amb 6.600 empleats; i la construcció, amb 29.900.
La nota discordant, aquí, la posa la indústria. Perquè l’encariment de preus i la crisi de subministraments han passat factura al secundari gironí, que tanca l’any amb 6.200 treballadors menys (dels 65.700 que tenia al desembre del 2021 ara passa als 59.500).
Quart trimestre a la baixa
El 2022, en global, s’ha tancat amb xifres més bones que l’any anterior. Però l’última EPA també constata com, durant el quart trimestre d’any, l’economia gironina torna a refredar-se. Hi té a veure, sobretot, la inflació desbocada i les incerteses que l’alça de preus provoca als mercats. Perquè entre octubre i desembre, el territori ha destruït part de l’ocupació que s’havia generat i la taxa d’atur ha tornat a enfilar-se.
En concret, només durant el quart trimestre d’any la demarcació ha sumat 4.800 aturats més (dels 29.300 de finals de setembre s’ha passat als 34.100) i la taxa de desocupats ha pujat del 7,24% al 8,54%.
I en paral·lel, això també ha tingut una altra conseqüència. Perquè dels 375.500 ocupats a què s’havia arribat a finals del tercer trimestre, s’ha passat als 365.200 (i això ha comportat que la taxa d’ocupació caigui del 58,19% al 56,22%).
Per sectors, a finals d’any la destrucció de llocs de treball s’ha concentrat a la indústria (dels 68.600 ocupats que tenia al tercer trimestre s’ha passat als 59.500) i als serveis (dels 273.200 empleats el terciari ha passat als 269.200). L’agricultura s’ha mantingut invariable i la construcció ha guanyat ocupació (dels 27.100 treballadors que tenia a principis d’octubre tanca l’any amb 29.900).
