Comença el curs i tot està envoltat d’aquella sensació de nou. Et compres una nova llibreta i un pack de bolis a l’Auchan, que estan d’oferta si els compres de vint en vint, i és tot tan nou i tan virginal que fins i tot fa una mica de cosa escriure res en aquelles pàgines tan noves, com si es perdés allò tan immaculat, tan blanc, tan pulcre, tan net.
Comença el curs i l’iniciem ja amb deures. Entre molts d’altres, l’assignatura suspesa de l’abril, que no ha passat la repesca del setembre i que s’intentarà aprovar el 10 de novembre, o sigui, l’assignatura de les noves Eleccions al Regne.
Comença el curs i estem pendents d’una altra assignatura; de com queda la sentència del Procés, la qual també s’arrossega de l’altra temporada.
També tenim coses bones. N’hi ha moltes, però una m’agrada especialment:
Comença el curs i la ciutadania ja té força punts positius en l’assignatura de medi ambient, o de consciència ambiental. La ciutadania, les persones, la gent. Cada cop hi ha més voluntat de fer accions de neteja del medi terrestre, natural o marí, que surten sovint de la més estricta voluntat popular, i és bo que així sigui. Ho hem vist en molts municipis del nostre Empordà i ho seguirem veient: és agradable veure que els joves tenen una bona predisposició en temes ambientals. Senten molt seva, molt interioritzada, la problemàtica dels plàstics per exemple, l’acceptació que cal actuar. Estan millor, crec, que la nostra generació. Com que el futur és d’ells, celebrem-ho.
Comença el curs i tots plegats ens posarem com a missió fer-ho més bé que l’any anterior. Farem promeses d’aprimar-nos, de tenir un físic com el Brad Pitt o Angelina Jolie, apuntar-nos al gimnàs i no només per pagar quotes. No ens adonarem i ja discutirem si castanyada o Halloween, i en quatre dies caga tió. Comença el curs, i ja cal que encarem bé, amb filosofia, aquest primer trimestre, que apunta maneres, de tant revolucionat com es presenta.
