La Gran Pregunta sol sortir tots els anys, més o menys durant aquesta època. És entre final de setembre i fins a meitat de desembre. És una pregunta que et fan mentre prens el carajillo, o mires les carreres de motos al bar, o et trobes amics a la cua del metge.
La gran pregunta és: vols loteria?
Loteria de Nadal. Aquella que durant anys la pintaven calva.
Tothom ofereix loteria! Millor dit, participacions, que gastes menys.
Ja sigui del club de taekwondo, del grup d’espiritisme de la cunyada, del curs de country avançat de la sogra, tothom t’ofereix participacions de loteria. Molta molta loteria.
Són tres euros i en jugues dos. O val cinc euros, i en jugues quatre. Que així ens ajudes. Que així podem fer coses pel món.
I et sents satisfet perquè contribueixes a la causa, i et sents important, decisiu, fonamental, imprescindible.
En encanta comprar loteria per ajudar… Encara que potser, la resposta més sincera, a tota aquesta gran pregunta de si vols loteria, és quan dius que “sí amb convicció”. És quan dius Sí, vull loteria. Rotundament. Ven-me molta loteria, no fos cas que et toqui a tu i jo no en tingui, cosa que em faria molta ràbia.
Exacte. Comprem per ajudar, per provar sort el dia 22, i també comprem per matar la possible ràbia de veure ric el veí i nosaltres seguir amb patates bullides.
Que passeu un bon dia. Per cert, voleu loteria?
