Avui 12 d’octubre, novament una desfilada militar retrà honors a un «palco» d’autoritats amb monarca inclòs. Personalment, no em veig aplaudint ni celebrant res amb armes de foc massa a prop. També tinc els meus dubtes que aquestes alçades sigui massa normal adorar famílies reials, potser el més lògic seria treure la llotja i que les autoritats estiguessin al mateix nivell que els ciutadans, a peu de carrer. Qui serveix a qui? Com es preserva la igualtat de drets si uns son a dalt i els altres abaix?
Companys de Madrid, se’m fa molt difícil celebrar res el 12 d’octubre. Com també es fa cada vegada més difícil als Estats Units celebrar el “Colombus day” i es prefereix celebrar ‘Indegenous people’s day”, (el dia dels pobles indígenes). Per molta gent a d’altres parts del mon, recordar el descobriment d’Amèrica també es recordar un genocidi.
No cal ser independentista ni seguir el procés, el 12 d’octubre és una festa de mal celebrar. Per l’Empordà, l’orgull patriòtic espanyol no sembla brollar pels carrers, més aviat passa de llarg. Sé que a Madrid molts creieu que aquesta manca de sentiment espanyol a Catalunya és fruit de l’adoctrinament a les escoles, d’alguns mitjans de comunicació públics com TV3 i de mentides en els llibres d’història de l’alçada d’un campanar. Però el cert és que durant força temps el 12 d’octubre es deia oficialment «Dia de la raza», les escoles educaven com el poder decidia i els mitjans de comunicació en blanc i negre eren polidament revisats per un censor competent que no en deixava passar ni una. Potser, l’adoctrinament que sí que es practicava per encasquetar un orgull espanyol a prova de bombes, va deixar tan mal record que els que hem vingut després ja no hem vist mai el 12 d’octubre com una “festa”.
