Ara si que hi arribem. D’aquí a només 6 dies serà 1 d’octubre i tot apunta que d’una manera o altra, a Catalunya hi haurà un big bang. Si serà de democràcia o de repressió ho sabrem diumenge, tot i que ho anirem veient al llarg de la setmana.
L’Estat ja va avisar que no estava pe rhòsties amb la detenció de 17 persones, entre les que hi havia alts càrrecs. Ahir a Saragossa, mentre es produïa l’assambla de diputats electes convocada per intentar contribuïr a la pacificació del tema, una manifestació espanyolista, amb alguns ultres inclosos, va llençar una ampolla a la presidenta de les corts de l’Aragó (curiós que les primeres mostres de violencia generades pel procés català, esdevinguin fora de Catalunya, per cert). Al Palau de la Generalitat ja s’esperen que la Guràdia Civil pugui detenir més alts càrrecs, president inclòs (o això deia ahir josep rull a RAC 1). A TV3 també s’esperen que els puguin intervenir (o això deia dissabte el seu director) i tots plegats, en definitiva, ja donem per fet que l’escalada repressora de l’Estat anirà a més. De fet, anirà fins al final.
I a tot això, sabent que la via repressiva només distanciarà encara més una gran part de la població de Catalunya, per què ho fan? Jo, ja fa temps que penso que l’Estat (o millor dit, el govern del PP) ha renunciat a Catalunya. No els interessem com a poble, tot i que sí el territori i el que genera al conjunt de l’Estat. però ells saben que aquí no governaran mai més i per tant, el seu objectiu serà afiançar la seva presència a la resta de comunitats. Som el seu fill tonto. El que no volen perdre per les ajudes que reben per tenir-lo i perquè no els diguin que són mals pares, però l’herència, els estudis i tots els esforços els centres als altres llocs. Això és fotut, perquè, assumit que no tenen res a perdre, no els importarà anar fins allà on calgui i al mateix temps és esperançador, perquè tornant a l’exemple del “fill tonto”, a poc que se’ls hi escapi la mà, algú els podria arribar a treure la custòdia.
Ara, la clau és resistir.
