La Bisbal d’Empordà sempre s’ha significat per tenir un teixit associatiu molt ric i divers que ha generat una vida cultural envejable per un poble de les seves dimensions. Cultura popular, espais alternatius, feminisme, una pedrera musical espectacular que ha fet fortuna arreu… En aquests temps que corren d’individualisme alienant, la Bisbal és, en aquest sentit, un oasi, un refugi, el poble gal que resisteix ara i sempre a l’invasor amb una poció màgica que el fa invencible: la cultura.
En aquesta tradició de resistència cultural, l’última gran aportació bisbalenca és un petit local del carrer Ample anomenat el Rantell. Creat per en Carles Puig i en Sergi Cranc, dos bregats militants de la política i la cultura, que ells entenen com una mateixa cosa, el Rantell no només és una de la cinquantena de botigues de discos que queden a Catalunya, sinó que l’ espai va molt més enllà de vendre samarretes i vinils. Des de la seva petita illa fan presentacions de llibres, concerts en directe o sessions de dj’s sense cap més pretensió que la de crear comunitat, una comunitat en resistència contra un món cada dia més lleig, cada dia més brut i cada dia més fatxa.
Tot i la seva inequívoca vocació local, la xarxa comunitària que teixeix el Rantell va ampliant els seus marges fins a l’àmbit comarcal i gironí. Així ho demostra la seva participació i complicitat amb espais similars com la Fira del Disc de Celrà, o com la seva darrera iniciativa: organitzar un autobús per anar a l’autoanomenat aquelarre antifeixista que va ser el concert d’en Fermin Muguruza al Palau Sant Jordi de Barcelona de divendres passat. L’autobús, amb sortida i arribada a la Bisbal, va anar recollint gent de Bordils, Celrà, Girona i Salt tot creant vincles, teixint xarxa, fent comunitat. I això, en aquests temps foscos que s’albiren, és un tresor descomunal.
