El segle XIX va donar grans homes i grans dones a la història de Catalunya. Un va ser Pere Caimó, de qui enguany fa 200 anys del seu naixement. Va ser ell qui va liderar la principal revolta republicana produïda a Girona contra el govern espanyol –el Foc de la Bisbal– ara fa exactament 150 anys. Una altra va ser Isabel Vila, la jove activista republicana que va acudir a la crida de Caimó al Foc de la Bisbal l’octubre de 1869. També hi va anar la palafrugellenca Anna Rocas Abrich, per ajudar en els hospitals improvisats que s’hi varen instal·lar, fent tasques d’atenció als lesionats, ajudar als metges en els actes quirúrgics d’emergència, ajudar a immobilitzar extremitats fracturades, etc.
Per commemorar aquests fets s’han programat al Museu del Suro dues activitats:
- Dia 16 de novembre a les 19.00 h la conferència “Als 150 anys del Foc de la Bisbal. Fets i personatges de la principal revolta republicana empordanesa del XIX” a càrrec de Toni Strubell a l’Auditori del Museu del Suro de Palafrugell.
- Dia 23 de novembre a les 19.00 h l’obra “Isabel cinc hores al Foc de la Bisbal. La història d’una dona que els historiadors negaven” de Toni Strubell. Interpretada per l’actriu Carme Sansa. Entrada 10€, a l’Auditori del Museu del Suro.
El Foc de la Bisbal va ser la insurrecció armada més contundent i llegendària del segle XIX a Girona. Produït el 6 d’octubre de 1869, el van protagonitzar els republicans federals aixecant-se contra el govern espanyol atesa la indignació que sentien per la deriva monàrquica i autoritària de la “revolució” de Prim. Ni la República, ni la millora de les condicions dels treballadors, ni la supressió de les lleves militars s’hi havien materialitzat. En canvi, Prim va permetre l’exportació del suro en brut, pas que amenaçava de ple la indústria més important de l’Empordà, fet que encengué les comarques sureres contra el mal govern de Madrid.
Toni Strubell és l’autor d’una dotzena de llibres sobre temes de país, periodista, activista i ex-diputat al Parlament de Catalunya. Ha col·laborat amb el diari El Punt Avui, per al qual va crear el joc El Savi. L’any 2002 va fundar la Comissió de la Dignitat per a repatriació dels Papers de Salamanca i la recuperació de la memòria antifranquista, activitat que culminà en l’anul·lació de les penes del franquisme per part del Parlament de Catalunya (2017). Actualment forma part del Grup Promotor del Bicentenari de Pere Caimó i 150è Aniversari del Foc de la Bisbal que, amb actes, publicacions i el monòleg que es farà el dia 23 de novembre al Museu pretén recuperar les figures de Caimó i Isabel Vila en base als escrits que deixaren els historiadors Àngel Jiménez, Josep Clara, Francesc Ferrer i Jordi Frigola.
Carme Sansa és una de les actrius més sòlides de l’escena catalana. Ha rebut en tres ocasions el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona, entre d’altres guardons, i l’any 1991 va rebre el Premi Margarida Xirgu. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi i el 2012 va ser guardonada amb el Premi Nacional de Teatre. El 2018 va rebre el Premi Joan Coromines que concedeix la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana. Destaquen la seva lluita pels drets de les dones i per l’ús social de la llengua catalana. És membre de l’Associació TeatRe amb R de República.
