A més, cal tenir en compte que el pis turístic permet que l’amo el retiri de les pàgines web on l’ofereix quan vulgui, i el torni a tenir a la seva disposició. D’aquesta manera, no té un contracte que el lligui amb els inquilins i que sol estar entre els tres i cinc anys.
Tot plegat ha generat més dificultats pels joves d’aquestes localitats. Si ja era prou complicat que poguessin emancipar-se, ara s’hi afegeix aquest problema. El president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Joan Loureiro, explica a la comarca el turisme és “molt potent” i gairebé “no existeix” el lloguer d’habitatge de primera residència o és molt car. “Cal tenir en compte que en moltes ocasions els joves són els que tenen recursos econòmics més limitats”, assenyala Loureiro.
També a l’interior
Malgrat que aquesta problemàtica s’ha deixat notar especialment durant aquesta primavera i estiu a zones de la Costa Brava com Begur, localitats costaneres de Palafrugell, Platja d’Aro o Tossa de Mar, Loureiro explica que el problema s’està traslladant també a l’interior. El president del CCBE remarca que en pobles de segona línia s’estan trobant que no hi ha oferta de pisos de lloguer habitual, i en canvi, ha augmentat el turístic.
