Deia en un article que vaig publicar a ElPuntAvui que massa sovint tenim la tendència a no valorar prou be el que tenim i donem per descomptat que és nostre i que ningú ens ho traurà. I només reaccionem quan ho perdem. Si tenim béns materials que ens permeten viure amb dignitat, ni ens imaginem que els podem perdre o, a nivell col·lectiu, si disposem d’una democràcia que ens permet viure en llibertat, ens sembla que mai la perdrem. Si ens situem en el nostre entorn natural més proper, l’Empordà, convindrem que tenim un país agraït que ens permet viure-hi i admirar-lo, però també sabem que l’hem de conservar. De fet, fa molts anys, els nostres avantpassat ni s’ho plantejaven, perquè vivien en consonància amb la natura. Més endavant, ja en l’etapa d’inici del turisme, es varen prendre decisions que varen malmetre el nostre espai natural. I va ser l’acció de persones amb sensibilitat que varen lluitar per conservar espais naturals, que avui podem gaudir gràcies a la seva persistència, poc reconeguda en el seu moment. I avui en dia ens trobem en una situació similar de fa anys, perquè hem de prendre decisions que permetin compaginar el desenvolupament i el benestar amb la conservació del medi. Hi torna haver grups de defensa del medi natural i contraries a l’explotació, que lluiten per trobar l’equilibri entre el progrés, la vida i la conservació del territori, que permeti gaudir-lo i deixar-lo en condicions les generacions futures. Es tracta, no tant d’aturar-ho tot, sinó de trobar l’equilibri i la sostenibilitat, per poder gaudir d’una vida més agradable i connectada amb la natura, ara i en el futur. Som-hi!,
