Tinc uns amics alemanys, una família de Baviera, que cada Nadal m’envien un petit document, de dos folis, on hi posen un resum del que els ha passat en l’any que hem deixat enrere. Resumit, coses com “La nostra filla s’ha graduat, hem canviat el cotxe, m’han operat el maluc, o hem viatjat a Japó”. La idea em fascina. NO és una carta simple que em fan a mi, és un resum de l’any per guardar-lo ells mateixos. I tenen la gentilesa de compartir-ho amb mi i amb més amistats.
El que fan ells és un resum molt senzill, ja dic dos folis. La genialitat d’aquest document és que, encara que sembli simple, poca cosa, poc pretenciós, en realitat és extraordinàriament intel·ligent, útil i una gran eina per mantenir viu els records i cada cosa al seu lloc.
Sobretot és una eina per evitar que la memòria ens faci males passades. De vegades confiem que ens en recordarem del dia del concert de l’Springsteen, de la nit del polvo del segle, del sopar al Celler de Can Roca o del nostre primer petó a la Festa Major de la Bisbal, i al final confonem els codonys amb el rosari i fem figa a l’hora de posar dates. No recordem si al teatre fèiem de covard, o de gallina, o de capità de la sardina. I vivim arrossegant la ignorància per no haver-ho posat per escrit en cap moment abans. Ja ens ho dirà el mòbil, pensareu.
Tornant al text d’aquests amics meus, com que és un document curt, no fa gens de mandra de llegir. I millor encara: com que és un document curt, tampoc no fa mandra d’escriure’l. Fàcil de llegir, fàcil d’escriure. Fàcil de fer: no són les Memòries de Jordi Pujol, que ja deu anar pel quart volum, sinó dos folis per any.
Quan vaig rebre el primer dels meus amics alemanys, ara fa set o vuit anys, ja em va agradar la idea, i jo vaig començar a copiar-ho ara fa dos o tres amb la meva vida, i creieu-me, us ho recomano.
Seríeu capaços de resumir-vos l’últim any de la vostra vida, per exemple de 2017 a 2018 en un text de com a molt dos fulls de word?
No cal ser Josep Pla ni fer-se totes les il.lusions possibles: hi heu de posar coses senzilles, per exemple: vaig acabar el curs de country. O vaig canviar de cotxe i em vaig comprar un de segona mà. O vaig anar de vacances al Marroc i coses per l’estil. Es va morir tal o qual familiar i tal o qual amic. El meu germà ha tingut una criatura el dia tal. M’he arreglat la boca…”
Coses així, frases curtes i molt resumit.
És la cosa més simple del món, tan simple que surt gairebé sol: escriure això no porta ni una hora. Però no sabeu el valor que té quan, al cap d’un temps, només que hagin passat un, dos, o tres mesos, i ja no dic un, dos o tres anys, que bé que va. Et situes ràpidament i com t’ajuda a no viure en la confusió dels records, que sempre tendeixen a esborrar les dates amb tipex.
Hi ha vides petites i vides grans. Potser hi ha vides que no hi cabrien en dos folis de Word. Però val la pena aturar-se i fer l’esforç de resumir i fixar per escrit el nostre camí vital.
Espero que em facin cas i que d’ara endavant en surtin pàgines memorables. I potser en surt un plec ben gruixut, cosa que voldrà dir que han tingut molts anys de vida, amb grans moments perdudables en el temps, i tot per escrit.
