8.7 C
Pals
Dilluns, 23 desembre 2024
- Publicitat -

Contra el Nadal

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Contra el Nadal
Loading
/

Benvolguts oients de Ràdio Capital, hi ha tanta gent a qui no agrada el Nadal que, any rere any, quan arriben aquestes dates, les critiques al Nadal semblen tan sols una estrella més de tota la faramalla amb què ens anuncien la bona nova de tantes festes. Tenim moltes tradicions de Nadal: el tió, el pessebre, els intrusos del Pare Noel, de Santa Klaus i dels avets, els torrons, les nadales, els regals, els llums al carrer, els àpats, el consum, el consum i el consum, els canelons, l’escudella, els llagostins i encara, encara, el record cada cop més prim de la missa del Gall, del carbó de sucre i de les simbombes. Hem substituït fa temps el que abans eren les estrenes per la paga doble, les postals de Nadal pel missatge al correu, al Tiktok, a l’Instragram o al Twitter, però, si hem estat capaços de vincular la loteria, les ponsèties o les calces de color vermell amb aquests dies, no entenc per què no hauríem d’incorporar-hi també tots aquells a qui rebenten aquestes festes. No ve d’una tradició, estimats oients.
Jo faria, però un menció especial dels més radicals de tots, d’aquells que opten per fer mutis així que arriben aquestes festes i anar-se’n a una altra banda. Són, em sembla, els més antinadals de la colla, però, no ens enganyem, solen ser també els més consentits de tots i, sovint, encara, els més joves. Lluny del corral i de pràcticament tots els seus, saben, si bé no ho admetran fàcilment, que si poden estar lluny dels seus, és perquè n’hi ha alguns altres d’aquells seus que tenen cura dels que per edat o per possibilitats econòmiques no poden moure’s o no poden anar gaire lluny de casa. Els que se’n van són l’expressió més clara d’aquest Nadal i d’aquest món d’avui. Jo. Jo. I primer de tot jo. No ho diran tampoc, però, si poden anar a la seva, és perquè tenen la sort de poder comptar amb el compromís d’uns altres. Sí, no diré pas que no tinguin part de raó, però també diré que no solen pas ells els que estiren el carro. Més aviat són dels que no hi són quan toca estirar o que, quan hi són, tenen tendència a acomodar-se.

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios