Aquesta setmana hem llegit o escoltat una notícia interessant referent al món del treball.
I no em refereixo al soroll que va provocar fa uns dies l’aprovació de la reforma laboral en el Congrés. Una reforma consensuada amb els principals agents econòmics i socials de l’Estat però sense el vistiplau dels partits que donen suport al govern en la majoria de decisions i lleis, des de la mateixa investidura als pressupostos generals. Per tant, aprovada només i gràcies a una errada humana i tecnològica d’un diputat del PP, que va votar “si” en lloc del “no”, indicat pel seu partit.
Voldria fixar-nos en ” l’aprovació de la jornada laboral de quatre dies” de Bèlgica.Una jornada que ja està regulada a Austràlia, Islàndia, Nova Zelanda i que segons alguns estudis com per exemple el de Microsoft, conclueixen que entre altres avantatges augmenta la productivitat un 40% i baixa la despesa d’electricitat un 23%… Així , els treballadors i les treballadores d’aquest país, poden concentrar el seu horari setmanal en quatre dies, poden fer més hores una setmana per alleugerir la següent i amb el mateix salari…. Tot, amb un objectiu doble, un de general, d’arribar a la taxa d’ocupació del 80% l’any 2030 versus el 71% que tenen ara mateix i, per altra part, que tothom se senti millor a la feina, que tingui una millor conciliació personal, familiar i laboral, fruit de les lliçons apreses en aquests darrers temps en el fet que la pandèmia ens ha portat a noves formes de treball, al teletreball i a experiències de conciliació inimaginables abans.
Actualment, en el nostre entorn hi ha vuit tipus de jornada: la nocturna, la de torns, la intensiva, la reduïda,l’extraordinària, l’especial, la perllongada i l’ordinària de 40 hores setmanals, de la que no voldria oblidar que aquesta jornada de vuit hores ve de Catalunya i és fruit de les negociacions de la classe treballadora, ja que va ser l’any 1919 degut a la vaga general massiva de quaranta-quatre dies de la Canadenca- la companyia elèctrica- que va aturar el 70% de l’activitat industrial del país, va permetre als sindicats imposar un règim més just i productiu, una jornada de vuit hores diàries i quaranta setmanals.
Per a nosaltres doncs és encara només un debat obert, entre molts d’altres, del món laboral i social,
Si el SXX vam ser pioners, ara hauríem de poder copiar amb la màxima celeritat les bones pràctiques d’altres països, no ?
