La Coral El Progrés de Palamós va recollir aquesta setmana la Creu de Sant Jordi. La presidenta de l’entitat cultural degana de Palamós va recollir el guardó en mans del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. Per parlar-nos de la trajectòria d’aquesta coral de Palamós, ens visiten la presidenta de la coral, Maria Roviralta, la directora de la Coral, Clàudia Soler, i el membre de la junta i cantaire, Josep Maria Soler.
Els tres membres de la coral recorden el moment en què van saber que els hi atorgaven la Creu de Sant Jordi. Maria Roviralta va ser la primera en rebre la notícia i no s’ho esperaven, tot i que a principis d’any els havien proposat per rebre aquest reconeixement per part del govern de la Generalitat.
La directora de la coral reconeix que aquest premi és tant de la coral com de la població de Palamós, ja que la història de la coral va estretament lligada amb la del municipi. Cal recordar que la coral té més de 125 anys d’història. Josep Maria Soler explica que Maria Roviralta va rebre la trucada de la Consellera de Cultura.
Clàudia Soler coincideix amb Maria Roviralta quan parla del reconeixement de la Creu de Sant Jordi. Afirma que aquest no només és un reconeixement per la coral, sinó que reconeix l’esforç de tots els palamosins i palamosines que algun cop s’han vist implicats amb la coral.
Josep Maria Soler explica que la coral El Progrés va néixer a finals del segle XIX, sota el nom de Cor Clavé, amb finalitats socials per recaptar diners pels afectats per la Guerra de Cuba. Amb diversos alts i baixos en l’activitat, la coral no va incorporar veus femenines fins a l’any 1982. La directora de la coral reconeix que a partir de llavors la coral va prendre una altra dimensió.
La coral El Progrés, a més, està adherida, actualment, a diverses associacions de cant coral a Girona i Catalunya, aspecte que facilita el contacte i l’intercanvi amb altres corals i directors d’arreu del territori.
125 anys d’història de la coral El Progrés
Tots tres cantaires coincideixen a dir que cada cop que entren en un assaig en surten més relaxats i feliços. “A mi em diuen que quan torno d’un assaig amb la coral em veuen més contenta i tranquil·la”, explica Maria Roviralta. A més, apunten que la coral és com la seva “família musical”. Expliquen que durant els últims anys el nombre de cantaires ha crescut fins a superar la quarantena de membres.
Animen a qualsevol persona a apuntar-s’hi, ja que “tothom pot cantar, només cal educar la veu”, afirma la directora. Maria Roviralta reconeix que qui ve a fer proves per entrar a la coral s’hi acaba quedant. A la coral hi ha cantaires de totes les edats, el més jove té 16 anys.
Un dels moments més especial que recorden els cantaires és el concert de Sant Esteve per celebrar els 125 anys de la coral. Clàudia Soler explica que van decidir reunir 125 cantaires, fossin o no de la coral, per cantar diverses nadales al Teatre La Gorga de Palamós.
A part de la Creu de Sant Jordi, al llarg de la història la coral ha rebut altres reconeixements que es troben exposats a l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palamós. Des de la seva fundació per la coral hi han passat molts cantaires i directors, i els membres de la coral actual es mostren agraïts per la voluntat de seguir tirant endavant amb el projecte.
Per commemorar aquests 125 anys d’història, la coral El Progrés va ser l’encarregada de fer el pregó de la Festa Major de Palamós de l’any passat. Per la coral és molt important mantenir l’essència del municipi, per això, quan canten en altres parts de Catalunya, l’estat espanyol o països europeus intenten incorporar en el repertori dues o tres cançons relacionades amb el municipi.
A part de cantar en altres llengües, com el llatí, el gallec o el basc, des de la coral fan diverses classes magistrals per endinsar-se de ple en les partitures i les històries que hi ha darrere cada cançó. Diversos experts en literatura, història o cantants visiten la coral per fer xerrades o classes magistrals sobre les lletres i cançons que interpreten. La voluntat és poder interpretar, cantar i treballar cada partitura de la manera més profunda possible i que millori el so de la coral.
Els tres cantaires recorden també que la pandèmia no els va aturar a l’hora de cantar. Van treballar per Whatsapp, Zoom i altres plataformes per poder assajar i mantenir la veu. “La voluntat era mantenir el grup viu”, explica Clàudia Soler. Tot i això, la directora reconeix que és ara quan els cantaires i la coral ha recuperat de manera completa la veu.
