7.9 C
Pals
Diumenge, 22 desembre 2024
- Publicitat -

Corçà homenatja el pioner del cinema Pere Comellas Pons

El cicle de Cinema a la Fresca portarà el nom del primer cineasta aficionat del Baix Empordà

Temps de lectura: 2 minuts
- Publicitat -spot_img

L’Ajuntament de Corçà, com a acte de memòria històrica empordanesa, ha anunciat avui en roda de premsa que vol fer un homenatge a Pere Comellas Pons. Així, el Cinema a la Fresca es rebateja amb el seu nom i s’iniciarà el cicle de pel·lícules, el dia 1 de juliol, amb dos documentals sobre ell, “Pere Comellas (1892-1942). Un pioner empordanès” i “Costa Brava”.

Pere Comellas Pons va néixer a Corçà l’any 1892 en el si d’una família benestant. Va treballar de pagès i de mecànic de cotxes i també va crear un cotxe de carreres i una avioneta. Però la seva gran afició eren la fotografia i el cinema, als quals es va interessar ja de ben jove. Va instal·lar a les golfes de casa seva un petit laboratori amb una banyera per revelar-hi ell mateix les fotografies i més endavant les pel·lícules. A més, Comellas va muntar en el seu domicili una sala de projecció que va rebre el nom de Monopol Cinema i que va romandre activa del 1920 al 1926. L’Ajuntament té previst col·locar-hi aviat una placa commemorativa.

Era un pioner i va esdevenir el primer cineasta aficionat del Baix Empordà. Es va comprar una càmera i durant els anys 20 i 30 va filmar en 35 mil·límetres, que era el format emprat per els cineastes professionals. Va realitzar diverses pel·lícules familiars amb escenes de la vida quotidiana i tres documentals. La descoberta del llegat de Comellas va ser ben casual. El bisbalenc Paco Pibernat va parlar al realitzador Antoni Martí “d’un home que feia pel·lícules”. Martí va anar a veure Contxita Comellas, la qual li va explicar que  conservava unes llaunes grosses que no s’havien obert mai. Així van trobar les pel·lícules i les van restaurar.

El primer documental és del 1928 i és sobre La Bisbal. Al marge dels carrers i monuments, també volia filmar temes concrets de la vida quotidiana i que el seu documental reflecteixi l’ànima de la ciutat. Així va filmar-hi una fàbrica de suro amb tot el procés d’elaboració, una classe en una escola, el patí del col·legi de monges quan feien gimnàstica, el mercat i sardanes.

El segon és el seu viatge cap a Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal del 29. L’impacte d’aquest documental és que s’hi veien coses modernes i poc conegudes llavors com cotxes als carrers i altres elements innovadors. Va aprofitar l’estada a Barcelona per realitzar un tercer documental i filmar-hi els indrets més destacats com ara el port, l’Arc de Triomf, la Font de Montjuïc i el Tibidabo des del qual va filmar Barcelona vista des de dalt.

 

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

Altres notícies