Ja han passat força dies i setmanes des que es donaren a conèixer els resultats de l’anomenat informe PISA, sobre les competències en matemàtiques, comprensió lectora i ciències de l’alumnat a l’educació obligatòria. Resultats que donaren peu a tot tipus d’articles, cartes, comentaris, opinions, propostes de grups d’experts, etc. Benvingudes siguin totes aquestes reaccions si posen precisament el punt de mira en la millora! I ho dic així perquè considero preocupant com se’n fa a vegades un ús molt partidista o parcial atribuint-ho tot a causes úniques (que si la ineficàcia de l’administració educativa, o la manca de preparació dels ensenyants, o la burocratització excessiva del sistema, o raons socials diverses, etc.)
I potser, amics, també penso que ens convindria preguntar-nos què hi poden fer cada un de nosaltres -de manera individual o col·lectiva- per tal que aquests resultats puguin millorar. I és aquí on visualitzo múltiples iniciatives que es porten a terme -i que queden sovint quasi en l’anonimat-: accions, per exemple, de persones voluntàries en programes de fort compromís social per l’educació -persones d’edat i condició diversa que volen aportar-hi el seu granet de sorra-. Tanmateix podríem parlar de persones compromeses -junt amb els respectius professors tutors de llurs fills o amb els centres a través d’associacions de famílies del respectiu centre docent i que posen per davant de tot l’esperit col-laboratiu i de millora -d’unió i no de divisió-, treballant colze a colze sigui per al propi fill o filla o per al conjunt de l’alumnat.
I em pregunto, l’educació, l’ensenyament, és un servei públic com qualsevol altre? O també és un espai compartit en el qual les administracions hi tenen molt a dir i a fer, però que, alhora, tots nosaltres, tota la “tribu” -com diuen alguns- hi tenim molta responsabilitat?
En seguirem parlant perquè, amics, l’educació és cosa de tots!
Que tingueu un molt bon dia!
