Vaig néixer el 1977, en democràcia, i he viscut tota la meva infantesa i adolescència en un entorn econòmic de creixement sostingut. Els meus valors i forma de pensar s’ajusten a aquest entorn, un entorn favorable que ha propiciat que pensés que fos impossible que passessin determinats esdeveniments que he hagut de viure.
El Dissabte 9 de juny de 2012, vaig escoltar per la ràdio del cotxe mentre anava a IKEA com el Ministre d’economia confirmava que Espanya havia rebut un crèdit de fins a 100.000.000.000 Euros de la Unió europea. Deia que es tractava d’un crèdit més favorable que les condicions que oferia el mercat en aquell moment. No se’n va dir rescat bancari sinó «assistència financera». En la forma que vaig créixer, això no hauria d’haver passat mai, mai hauria d’haver escoltat unes declaracions semblants per la ràdio on es confirmava que realment és possible que vagis el banc i no et tornin els teus diners. “Corralito” sembla una expressió argentina que mai podria donar-se a Espanya i resulta que sí. Que per més que hagi crescut en un entorn de creixement econòmic, les crisis existeixen i quan es donen, un no pot fer més que mirar-se la butxaca i espavilar-se perquè l’afecti el menys possible.
El 3 de novembre d’enguany vaig retuitejar un tuit que no hauria d’haver retuitejat mai. Un usuari de nom Bernat Asensio tuitejava: “Ni per les males notes, ni per les bronques, ni per cada minut que hem estat barallats. Només puc dir: t’estimo i et trobo a faltar”. Aquesta frase es dirigia a la seva mare, la consellera Meritxell Borràs, a qui li falta la llibertat. El seu fill la troba a faltar. Això no hauria d’haver passat mai, el debat de si presos polítics o polítics presos i tantes d’altres coses que estan passant recentment, mai no haurien d’haver passat. No ens van educar per això.
Deia Josep Pla que «És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. A la vista de la qual cosa, tothom opina». Se’n poden tenir moltes d’opinions sobre els fets que estan passant darrerament, no sóc capaç de dir quina és correcte, però aquelles opinions o lectures que menysvaloren el que estan passant en Bernat i la seva mare, m’entristeixen profundament.
