Un “pacte de la Costa Brava” de tots els actors implicats que tracti els temes més controvertits i que sigui ambiciós. Segons El Punt Avui, aquesta va ser la proposta que el professor de turisme a la Universitat de Girona (UdG), José Antonio Donaire, va exposar a la sala del CaixaForum Girona i que va ser acceptada per la resta de ponents -l’arquitecta Anna Barceló i el zoòleg i naturalista Jordi Sargatal- i també per la majoria del públic. La tercera jornada d’En clau de futur, organitzada per El Punt Avui amb la col·laboració de La Fundació La Caixa, i consistent en la conferència Quina costa volem? Turisme, medi ambient i sostenibilitat, va servir, segons Donaire, per constatar la importància de “trobar aliances estratègiques” entre tots els sectors implicats i administracions pel futur d’una costa gironina on turisme i sostenibilitat vagin de la mà.
Segons l’arquitecta i responsable de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Roses, Anna Barceló, “les eines hi són, falta la voluntat i posar-nos d’acord”, preguntada sobre si la legislació està preparada per poder tirar endavant aquesta connivència entre medi ambient i turisme. També va afegir que les administracions locals tenen molt a dir i que “disminuir la pressió sobre el territori és treballar per la sostenibilitat”, i recorda que fa trenta anys ja es parlava de la necessitat de disposar d’un organisme que vetllés per la Costa Brava.
Donaire, per la seva part, va dir que “hem d’assumir que la Costa Brava ja no pot créixer més” i, per tant, ara s’ha d’invertir en “rehabilitació”, tenint en compte que aquest és un “lloc turístic que viu i viurà del turisme” però que s’ha de basar en un model únic en què la sostenibilitat ha de ser clau, i per això cal “un pacte sobre quines accions estructurals ha de fer el territori”, per exemple, pel que fa a residus. Segons Donaire, cal també “un pacte territorial” on es defineixin aspectes de càrrega en el territori i poder connectar grans poblacions turístiques com Lloret o Roses amb altres punts del territori com ara la zona volcànica o els parcs naturals. “Hem de desfer l’estandardització i substituir-la per una nova arquitectura turística”, va expressar, i va concloure que el futur de la Costa Brava “passa per construir ciutats en un nou territori, que no vindran aquí per oci, sinó per treballar”. Per fer tot això, Donaire va insistir que “cal certa ambició per fixar un llindar inferior per sota del qual no estem disposats a rendir-nos”, així com la necessitat d’establir un límit temporal per dur a terme aquest pla.
D’altra banda, Jordi Sargatal, ornitòleg i naturalista, va recordar com els ecologistes van lluitar als anys setanta per la preservació dels Aiguamolls o de la Zona Volcànica de la Garrotxa. També va exposar com en aquella època es pensaven que amb la democràcia milloraria el tema de l’especulació, però amb els anys van veure que no era així: “Tristament s’ha construït molt més en democràcia que en el franquisme”. Sargatal té una posició clara sobre la Costa Brava, i va sentenciar que “el model que tenim és de fa 50 anys i, per tant, es poden canviar coses”, i “no s’ha de créixer ni un pam més. S’ha de rehabilitar, reemplenar. No créixer”.
També va haver-hi aportacions interessants per part del públic. Maxi Rica, secretari general de la UGT a la demarcació, defensava la necessitat que les persones no es quedin a banda a l’hora d’escollir el model turístic. La diputada de la CUP a la Diputació, Marta Guillaumes, va treure un dels grans debats a dia d’avui i va preguntar sobre el macroparc eòlic marí, i la resposta de Sargatal va ser que “no es pot empastifar l’Empordà d’horts solars”. En aquest sentit, la diputada del PSC Sílvia Paneque opinava que l’energia eòlica s’havia de “considerar” i que “no la podem desestimar d’entrada”.
Finalment, Sergi Nuss, president de SOS Costa Brava, va manifestar-se molt a favor de posar tots els conflictes sobre la taula i va dir que “no tot s’hi val”, que “o ens asseiem i assumim pèrdues tots o aquest model no es pot planejar”.
