Cap dels especialistes han donat una versió exacta, coincident i verificada, però és evident que Salvador Dalí i Federico García Lorca van viure una apassionada història. Potser d’amor, d’amistat i sobretot de complicitat artística i intel·lectual que continua generant debats i donant lloc a llibres i articles. Personalment és una història que em fascina i penso que retrata un moment concret i un país obert que de sobte es tanca.
Dalí i Lorca, de bona família, es van conèixer en la Residència d’Estudiants en 1923. L’amistat va sorgir immediatament per «total antagonisme» d’idees, de concepció artística, de personalitat. Existeixen nombroses cartes i postals de Lorca, de Dalí i d’Anna Maria Dalí (germana de Salvador Dalí amb qui Lorca va tenir una gran amistat). De les cartes entre Salvador i Federico queden els sobreentesos, la tensió de l’amor i el sexe, les col·laboracions, el desig de veure’s i sobretot la interpretació del que volien dir les seves paraules emmascarades.
A l’estiu de 1928, Dalí escriu a Lorca: “Tu ets una borrasca cristiana i necessites del meu paganisme (…) jo aniré a buscar-te per a fer-te una cura de mar. Serà hivern i encendrem foc. Les pobres bèsties estaran espantades. Tu et recordaràs que ets inventor de coses meravelloses i viurem junts amb una màquina de retratar (…)”. Al juliol de 1927, Lorca respon a una carta de Dalí que diu: “M’he portat com un ruc indecent amb tu, que ets el millor que hi ha per a mi. A mesura que passen els minuts ho veig clar i tinc veritable sentiment. Però això només augmenta el meu afecte per tu i la meva adhesió pel teu pensament i qualitat humana”. Dalí però va canviar d’actitud i anys més tard deia: “Federico, com tothom sap, estava molt enamorat de mi, i va provar de donar-me pel cul dues vegades, però com jo no soc marieta i em feia un mal terrible, el vaig cancel·lar de seguida i es va quedar en una cosa purament platònica i en admiració”. Aquestes paraules es van dir en plena dictadura franquista, que crec important ressaltar-ho.
Iconoclasta i excèntric, quan li van comunicar l’assassinat de Lorca, Dalí va respondre un surrealista: «Olé!». Malgrat això, els experts diuen que el fantasma de Lorca va continuar assetjant a Dalí al llarg de la seva vida. De fet, Dalí amb una carta al diari el País al 1982 deia que «va ser un amor eròtic i tràgic pel fet de no poder-lo compartir».
En fi, una història més d’amor que va tocar emmascarar pel context de l’època i que malauradament encara passa i sembla que fem passos de gegant cap enredera. Estimem lliurament i continuem la lluita! Som-hi!
