Quan hom gaudeix d’una obra de teatre, d’alguna activitat o espectacle, no sempre es té l’oportunitat, a més de compartir una història amb un personatge, de compartir uns moments amb l’ésser humà que li dona vida, i això és únic quan el personatge se’n va i apareix la persona, perquè una altra història, una altra experiència i una altra vida t’omple de realitat, i la majoria de vegades, de més cels on mirar quan no es sap a on.
I això és el que em va passar fa poc. A l’acabar l’obra de teatre EL TIGRE, que forma part del programa del GUÍXOLSESCENA de Sant Feliu de Guíxols, vaig traspassar el teló on s’havien mostrat dos personatges autèntics, extrems i molt carismàtics, interpretats magistralment per la Mercè Martínez i el David Oliveras, i allà darrera, la Mercè i el David, despresos de la llum dels focus i de l’escalfor dels aplaudiments del públic, van enllumenar-me amb la seva humilitat, professionalitat i sobretot, humanitat.
Quanta veritat hi ha en què la vida s’ha de viure amb passió, amb il·lusió i amb optimisme i que aquesta es contagia si et vols impregnar d’ella i això, això només es pot fer si vols mirar darrera del teló! T’atreveixes?
