Floreal Radresa (Perpinyà, 1946 – Palafrugell, 1996) va néixer en una família amb arrels anarcosindicalistes. Era fill de Flora Isgleas i Alsina. Nét, per tant, del dirigent obrer de Sant Feliu de Guíxols Francesc Isgleas, que va ser conseller de Defensa del govern de la Generalitat de Tarradellas durant la Guerra Civil. El seu pare també es va exiliar a Perpinyà per motius ideològics, on va conèixer Flora amb qui va ser parella durant 5 anys i varen tenir dos fills, l’Helios i en Floreal. Aquest rerefons polític i reivindicatiu va estar present sempre en la seva obra.
Nascut a l’exili, Floreal va ser un artista compromès amb les idees anarquistes. El seu treball, un instrument de reclam oposat a les injustícies socials i polítiques, adopta un realisme crític i de rebuig impetuós mitjançant figures turmentades i que es retorcen entre les seves pròpies misèries. Pintura de pinzellada ràpida, vertiginosa i de cromatisme enèrgic i virulent.
Ma Lluïsa Borràs, historiadora de l’art i autora del catàleg de l’obra de Floreal, ens diu que “En ell, formalment, la pinzellada és el gest, l’energia que es concentra en els ulls i en la boca del personatge, en la presència cabdal d’un home concret, un home de carn i ossos, pres com a símbol del grup humà. Si la seva pintura va començar per ser agressió brutal, progressivament es va fer sàtira, sarcasme, caricatura, paròdia, burla, visió irònica, fins a esdevenir una imatge més tendra, més pictòrica, més complexa i acurada, més entenedora però mai banal.”
Floreal considerava que a l’art abstracte li era massa fàcil caure dins de la pura estètica: “Això per a mi no és art. La pintura, com qualsevol manifestació artística, és expressió. Ha de parlar. Picasso deia que la pintura no era un objecte de decoració, sinó una arma de guerra ofensiva i defensiva contra l’enemic.”
La mostra reuneix una cinquantena d’obres, pintades entre 1970 i 1996, de realisme expressionista que, tot i els anys que han passat, segueix essent de rabiosa actualitat.
