Al Baix Empordà hi ha una febrada de consultes a la població. A La Bisbal, uns quants bisbalencs han optat perquè voreres i calderes del geriàtric siguin el destí d’uns 60.000 euros. A Begur està obert el procés participatiu per decidir 100.000 euros d’inversions i l’Ajuntament també vol consultar sobre la modificació de l’ordenança de neteja i residus. A Calonge, consulta sobre 50.000 euros en millora de la via pública i a Palafrugell han recorregut a processos participatius en diverses ocasions.
M’agrada la pregunta que en Miquel Curanta els feia a alguns regidors i regidores d’aquests municipis al Supermatí de la setmana passada: Escoltin, no és una manera de treure’s les puces de sobre, això? I quan dic puces, vull dir la responsabilitat del qui l’ha rebuda a través de les urnes.
Jo vull que els polítics l’entomin i facin allò que al programa electoral han dit que farien. Clar que això també demana que els votants coneguem què hi diu, al programa, o que almenys ens hi interessem, i que els polítics siguin ferms en voler complir-ho i ser conseqüents. I em sembla que no seria difícil trobar exemples contraris, d’una cosa i de l’altra.
L’Andreu Paneque deia, en un comentari al Supermatí, que tot plegat és pedaç per fer possible una mínima participació directa en el marc de la democràcia representativa. La minsa resposta en algunes consultes ja realitzades li donaria la raó quan parla de la “fal·làcia de la participació ciutadana” – i això que estem parlant la política que toca de més a prop als ciutadans!-. Amb tot, cal fer un esforç per veure el got mig ple. Millor optar pel realisme polític aristotèlic que cercava la cohesió comunitària i el bé comú a través de la saviesa pràctica, que enredar-nos platònicament en grans principis teòrics, perquè difícilment trobarem certeses immutables. Acompanyant-ho, això sí, de mecanismes de rendiment de comptes i de transparència, real i accessible. Hi ha feina.
