Un debat molt instructiu sobre la problemàtica de l’aigua a la ciutat el que va tenir lloc ahir a la Bisbal. L’acte va està organitzat per l’Ajuntament i hi van assistir 35 persones entre les que hi havia regidors de l’equip de govern municipal (ERC-CUP i Iniciativa) i també de dos dels tres grups de l’oposició , PSC – Independents i CompromísXLaBisbal.
S’hi van presentar set ponències, la primera d’elles presentada per Joan Gaya (enginyer Industrial, especialista en serveis municipals i d’aigua) que va destacar la opacitat i manca de control que en general presideix l’activitat de les grans companyies privades que operen dins el sector. En una línia que després seria compartida per altres ponents, va destacar la necessitat de realitzar auditories i un acurat inventari per tal de comptar amb un profund coneixement de l’estat i valor real de les instal·lacions, abans d’emprendre accions concretes.
La segona intervenció va ser la de Llorenç Alerm (Barcelona Cicle de l’Aigua SA de l’Ajuntament de Barcelona i membre fundador de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública – AMAP) entitat aquesta a la que està adherit l’ajuntament de la Bisbal des del passat dia 29 de gener. Alerm va destacar les possibilitats que ofereix l’associació d’un municipi petit o mitjà a una associació com la AMAP per tal d’assolir un repte com és el de municipalitzar el servei de l’aigua sense haver de fer front a una inversió que seria impossible en el cas d’un municipi petit o mitjà.
Les 5 ponències restants van anar a càrrec de Jennifer Gallardo (regidora de Sant Hilari Sacalm); Albert Testart (gerent de Congiac); Àlex Barceló (regidor de Territori i 1r tinent d’alcalde de Salt i membre del consell administratiu d’Agissa); Dani Esteban (Gerent de l’empresa pública Gusam, Aigües d’Arenys); i Arnau Comas (coordinació de l’ Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública – AMAP).
En la primera part de l’acte els ponents van explicar les seves respectives experiències en les associacions i municipis en que desenvolupen la seva tasca, pràctiques en les que tot i l’especificació de cada municipi, hi destaquen alguns elements comuns. El més destacable que totes elles havien estat cosides a plets per les gran companyies privades que operen al sector, a partir del moment que van emprendre el camí de la gestió pública de l’aigua. El poder jurídic de les grans comercialitzadores privades es manifesta a partir del moment en el que els municipis , rescindeixen o intentant fer-ho, els contractes que les uneixen a elles.
La segona part de l’acte va estar enfocada a la situació concreta de la Bisbal, complexa com a tants altres municipis. Aquí Llorens Alern va fer esment del fet de que el contracte d’arrendament del servei d’aigua potable amb l’empresa SOREA data del 1980 i al llarg d’aquest quasi 40 anys ha estat subjecte a pròrrogues de diferent durada. La darrera i més polèmica lligava els serveis de la distribució de l’aigua amb el clavegueram. Es va fer sense concurs previ i l’any 2015 el contracte va ser declarat nul a partir de l’informe de la Comissió Jurídica Assessora i l’Ajuntament. Alerm va valorar com a favorable la situació de la Bisbal ja que en la seva opinió els ingressos per la prestació de l’aigua són suficients i va insistir en la necessitat de no barrejar els dos conceptes bàsicament ja mentre que el sanejament no en genera, i en canvi estima en gairebé 10.000.000€ la inversió que caldria fer per tal de posar-lo al dia.
És per això que Llorens Alerm considera que el més prudent és anar fent tasques de neteja i manteniment i si cal endeutar-se per afrontar la inversió fer-ho en qualsevol cas amb una entitat financera i no amb una empresa privada.
Finalment i atès que els grups municipals bisbalencs, en principi de forma unànime, es plantegen municipalitzar el servei , les experiències dels diferent ponents van aconsellar la creació d’una empresa municipal per gestionar no solament l’aigua sinó tots els serveis municipals que presta la ciutat.
Així valorava l’acte el regidor de comunicació Josep Maria Castells
I el cap de l’oposició Òscar Aparicio
