10.3 C
Pals
Dimecres, 4 desembre 2024
- Publicitat -

Demanen treure el Cap de Creus del pla de zones prioritaries per evitar-hi el parc eòlic marí

Els opositors al parc eòlic marí al·leguen que es tracta d'una zona d'alt valor paisatgístic i ambiental i que tindria un fort impacte en el turisme

Temps de lectura: 3 minuts
- Publicitat -spot_img
- Publicitat -

Els opositors al parc eòlic marí projectat al golf de Roses han presentat al•legacions al Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM), que estableix com a zona d’ús prioritari per a l’energia eòlica el tram comprès entre el golf, el cap de Creus i la badia de Pals. Els contraris al projecte reclamen que se suprimeixi del pla i alerten de les conseqüències que mantenir-ho podria tenir a nivell ambiental i turístic. També veuen contradiccions entre aquest document –que inclou les cinc demarcacions marítimes espanyoles- i l’elaborat l’any 2009 pel Ministeri d’Indústria on, recorden, aquesta mateixa zona “es classificava com a zona d’exclusió i zona apta amb condicionants ambientals”.
Per contra, creuen que, en tot cas, aquest espai s’hauria de classificar com a “zona de restricció”.

El Ministeri per a la Transició Ecològica va engegar a principis de juny el tràmit d’audiència i informació pública dels plans d’ordenació de l’espai marítim de les cinc demarcacions marines espanyoles. A la llevantina-balear, s’hi inclou la denominada zona LEBA 2, qualificada d’ús prioritari per a l’energia eòlica. Aquesta zona inclou el golf de Roses, el cap de Creus i la badia de Pals. Just la zona on es projecta el parc eòlic marí Tramuntana. Per intentar evitar que tiri endavant, els opositors al projecte han decidit presentar-hi al·legacions. Ho han fet a través de l’Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus i reclamen que s’elimini del pla.

En el seu escrit d’observacions, asseguren que aquesta zona té una “gran importància i varietat mediambiental” que “ha de ser preservada i protegida”. En concret, recorden que se situa en un espai amb una “alta fragilitat ambiental i adjacent a múltiples zones protegides”. Entre elles, dues reserves marines, un espai d’importància comunitària, un corredor de migració de cetacis, una zona de ZEPA de protecció d’aus i una “àmplia Xarxa Natura 2000” a la badia de Roses.

En relació a això, remarquen que el mateix decret contempla que caldrà tenir en compte “les peculiaritats de les demarcacions marines, les activitats i usos existents i futurs pertinents”, a més de “les seves repercussions sobre el medi ambient, i en especial sobre les espècies i espais protegits, i el recursos, tenint en compte les interaccions entre terra i mar”.

“És obvi que la instal·lació de parcs eòlics marins en una zona com la descrita impedeix de forma absoluta la consecució dels objectius mencionats perquè no té en compte les peculiaritats de la zona, així com les seves repercussions en el medi ambient, en les espècies i en els espais protegits”, insisteixen a l’escrit.

Sense avaluació de les instal·lacions complementàries

A més, critiquen que es qualifiqui aquesta zona com a prioritària sense “cap avaluació” de l’impacte de les seves infraestructures complementàries per evacuar l’energia i que, recorden, s’haurien d’aixecar en espais igualment protegits. Els opositors consideren “improcedent” i, fins i tot, “sorprenent” que l’avaluació d’aquest impacte s’hagi de fer en cada projecte de parc concret que es formuli, “en lloc d’abordar aquesta problemàtica en el propi POEM”.

El principi de “precaució”

També reclamen que s’apliqui el principi de “precaució”, tenint en compte que no hi ha la “certesa” que no hi haurà afectació en la flora i la fauna d’una zona “envoltada d’espais protegits”. “No obstant, del que sí que es té certesa és de que les àrees marines i terrestres que envolten la zona LEBA2 estan formades per ecosistemes molt fràgils que han de ser preservats i protegits de tota ingerència negativa”, remarquen.

Efectes sobre un sector turístic tocat

En relació amb el turisme, asseguren que suposaria una gran “afectació” per a aquest sector i que, alhora, faria incompatible el compliment dels objectius dels plans d’ordenació de l’espai marí. En aquest sentit, recorden que tant l’Alt com el Baix Empordà tenen una important dependència turística i de les activitats recreatives. “Aproximadament el 20% del PIB d’aquest territori depèn d’aquest sector de forma directa i al voltant del 40%, de forma indirecta”, destaquen.

El principal atractiu d’aquestes zones, a més, és “l’entorn natural, el paisatge, les platges i el seu patrimoni històric”. “El sector turístic, ja greument colpejat per la crisi econòmica que pateix el país des de fa anys i novament per la situació epidemiològica, no es pot permetre més afectacions i molt menys els municipis de la zona del golf de Roses, el cap de Creus i la badia de Pals”, insisteixen a l’escrit.

En definitiva, diuen que les instal·lacions ‘offshore’ d’energia renovable “suposen un clar impacte en el turisme”. “I més encara si parlem d’una zona en la qual el turisme no està precisament a l’alça”, remarquen.

Amb tot, asseguren que la instal·lació d’un parc eòlic marí en aquesta zona “generaria un impacte negatiu de tal magnitud que implicaria la no conservació del paisatge marí en una zona en la què suposa un valor turístic indispensable per la subsistència econòmica”.

Els promotors continuen amb els estudis previs

Mentre els opositors al projecte continuen la “batalla” en contra, els impulsors del Parc Tramuntana segueix fent els estudis previs a la tramitació. Precisament, aquest dimecres han anunciat que els estudis específics que han fet corroboren que el vent de Tramuntana és “totalment compatible” amb la instal•lació d’una instal•lació flotant d’aquestes característiques.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

2×05 – Ui, si aixequés el cap en Juli Garreta o en Ralph Elmann

L’Empordà al pentagrama, i la sardana com l’essència musical del país. Virgili convoca el gran sardanista Juli Garreta per parlar del ball (nacional) empordanès, i vol passejar amb ell per Sant Feliu de Guíxols. Per un error de càlcul, el convocarà, també, de bracet amb Ralph Elman, músic jueu enterrat a la Bisbal d’Empordà que havia tocat amb els Beatles. Tots dos músics analitzaran el poder tel·lúric de la Sardana, que, miracle, s’acabarà sumant a la conversa com un personatge més i hi dirà la seva. I confrontaran els ritmes ballables, des d’una entesa sideral, amb les noves tendències que els explicarà una dj jove de la discoteca més important de Sant Feliu.
- Publicitat -
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -