L’economia ha quedat afectada per diferents crisis i, en part, també per la incidència de les noves tecnologies aplicades a la producció i eficiència de les empreses i també amb la creació de grans empreses de gestió de dades i comunicació que han esdevingut, en pocs anys, empreses globals, en molts casos més poderoses que alguns estats. Tot plegat ens ha portat a una societat amb de noves formes de treball, deixant a molta gent fora del sistema i, massa sovint, amb sous baixos, que estan creant una economia en mans de pocs rics i massa gent amb dificultats econòmiques, i amb una classe mitjana cada vegada més petita afeblida i amb menys capacitat d’influència. Tot això ha afectat naturalment a la societat que mostra símptomes de cansament i amb la sensació que la política tradicional no te solucions pels seus problemes. De fet, estem davant de nous actors polítics que arriben a qüestionar el propi sistema democràtic que els permet estar presents i influir. Aquesta situació genera que part de la ciutadania es pugui sentir còmode amb sistemes més autoritaris, fet que fa evolucionar els partits, especialment a la dreta, cap a plantejament d’extrema dreta, fins el punt de que es qüestionin els resultats electorals, com ha passat als EUA o a Brasil. Tot això passa al món occidental, però si ens fixem amb la Xina i també amb Rússia o Turquia, observem que la democràcia, tal com l’entenem a occident, està absent en masses estats i molt debilitada en d’altres. La solució és complexa, però està clar que passa per recuperar els estandars que defineixen la democràcia i també per fer polítiques que donin resposta a la ciutadania i ajudin a cohesionar econòmicament la societat, reduint les desigualtats i evitant que ningú es quedi fora del sistema. Ens hi juguem el nostre present, i el futur en llibertat de les generacions futures.
