El traspàs d’en Joan Aliu ens va agafar a tots per sorpresa. Han passat només tres dies i, com acostuma a passar amb les persones significatives, s’ha glosat la persona i l’obra.
S’ha parlat molt de la seva vessant professional com a dibuixant i ninotaire, també de la de llibreter. Menys s’ha parlat de la vessant de cantant i de la intervenció amb el grup “els Barrufets” del que formava part, a la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, per a interpretar per primera vegada en aquell escenari l’havanera de José Luís Ortega Monasterio “El meu avi”, l’agost del 1971.
Tampoc s’ha parlat prou de la seva incidència en el model turístic de Palafrugell i rodalies, quan va ser regidor de comerç i turisme de la vila del Peix Fregit en la legislatura 2003 – 2007.
Feia només mitja dotzena d’anys que, al nord d’Itàlia, havia nascut el moviment Cittaslow, a l’entorn del moviment Slow Food, iniciat per Carlo Petrini a Bra (al Piemont). A la tornada d’una visita professional a Euskadi, li vaig explicar que la vila de Lekeitio (Bizkaia), havia decidit formar part d’aquesta organització que pretenia l’internacionalització dels criteris de la vida reposada i plàcida enfront d’aquesta pressa que semblava encomanar totes les activitats al segle XXI.
A en Joan li va entusiasmar la idea i la va fer seva. En complicitat amb Begur i Pals, varen anar, venir i defensar a capa i espasa els criteris del turisme sostenible, el respecte al medi natural i a la cultura, i la societat dels pobles i dels països d’acollida del moviment turístic.
Només Pals i Begur es van integrar al projecte, però a tots ens quedarà el discurs i el compromís d’en Joan en defensa de la vida plàcida i tranquil·la, la mateixa que va exercir i compartir amb generositat, i amb un irrepetible i peculiar humor empordanès.
Que el camí dels estels et sigui llarg i tranquil, Joan.
