Bon dia a tothom. Avui m’ha donat per pensar en una cosa que no és un fet, un esdeveniment, en fi, una moguda de l’Empordà, sinó que, com bé sabeu, en aquesta secció de vegades també parlem d’altres fenòmens des d’un punt de vista empordanès.
Sense entendre gaire bé què és això d’un punt de vista empordanès, jo avui he estat pensant i molt, amb molta força, en la nova normativa de l’Institut d’Estudis Catalans. Ja ho sabeu: entre d’altres coses han eliminat els famosos accents diacrítics, uns 130 de 150, una animalada. Feu memòria: són aquells accents que ens permetien (o permeten) diferenciar, sobretot quan ho veiem escrit, doncs, no sé… : la paraula molt de la paraula mòlt, que ve del verb moldre. O diferenciar sóc, del verb ser, de soc, quan parlem d’una soca. En fi, tot un seguit d’accents que fins ara ens permetien no equivocar-se, el sol, el sòl, sobretot per escrit.
I quina és la mirada empordanesa? Jo crec que l’IEC fa ben fet, o ara m’ho sembla, però també em fa molta gràcia, perquè precisament a l’Empordà canviem les direccions dels accents d’una manera absolutament boja. I dic gràcia, per la reacció que hi ha hagut de nervis davant la normativa, tenint en compte que a l’Empordà per comptés d’ÉS diem ÈS, i SÓL per comptes de SOL, i diem BÓ per dir bo.
Per tant, una normativa que des d’un punt de vista empordanès provoca un lleu somriure, i que demostra que mai trobarem una manera de fer que satisfaci tothom.
