El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha descobert l’entrada principal al poblat ibèric d’Ullastret. Les sorprenents dimensions de la troballa, la qual estava tapiada i parcialment cremada, ha significat que sigui una de les més importants que s’ha fet al conjunt arqueològic durant els darrers anys. Les excavacions s’han dut a terme entre els dies 6 i 30 de juny de 2023 a la part baixa de la ciutat, en el marc del projecte SPAHI (Sistemes Poliorcètics d’Accés als Hàbitats Ibèrics), on treballen investigadors d’institucions d’àmbit nacional i internacional.
L’entrada monumental de la porta s’ha trobat completament tapiada amb un mur fet amb grans carreus de pedra, fenomen que ja s’havia documentat durant les excavacions de la porta 1 del Puig de Sant Andreu o part alta de la ciutat ibèrica d’Ullastret durant els anys cinquanta del segle passat. Els experts creuen que s’hauria realitzat per clausurar el poblat un cop abandonat a finals del segle III o inicis del segle II aC a conseqüència dels esdeveniments que es van succeir després de la segona guerra Púnica al nord-est de la península Ibèrica.
Els treballs arqueològics s’han portat a terme al quadrant nord-oest de l’Illa d’en Reixac o part baixa de la ciutat, situada enmig de l’antic estany d’Ullastret que fou dessecat a mitjan segle XIX. La descoberta està formada per dos braços paral·lels de pedra amb una amplada de 2,25 m cadascun, en direcció perpendicular al tram de muralla que tanca el recinte per la banda occidental de l’assentament. Aquests grans murs defineixen l’inici d’un dels carrers principals de la ciutat amb 4 m d’amplada.
Una gran sorpresa per celebrar els 75 anys
Gabriel de Prado, responsable de la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya, afirmava que la troballa és excepcional perquè és l’única porta d’accés terrestre que existeix a la part baixa de la ciutat ibèrica d’Ullastret. A més, les metodologies i els sistemes d’estudi actuals permetran fer una investigació molt completa. De fet, s’ha descobert just l’any que el conjunt arqueològic compleix setanta-cinc anys des de l’inici de les excavacions, que va ser l’any 1947. La descoberta s’ha pogut executar gràcies a dos treballs precedents, el reponsable els detalla.
Laia Muntaner, la directora de les excavacions de l’Illa d’en Reixac, ha explicat que la campanya d’enguany ha servit per ampliar un sondeig arqueològic que es va obrir l’any 2013 i que es va realitzar per contrastar els resultats de les prospeccions geofísiques que s’havien dut a terme l’any 2012. Un equip format per 5 persones ha dut a terme els treballs que han confirmat la hipòtesi que la recerca havia publicat el 2016 amb un gran ressò en l’àmbit científic: l’existència d’una entrada monumental situada enmig de l’antic estany d’Ullastret. Ara bé, el més sorprenent segons la directora, ha sigut trobar els dos braços de la porta parcialment cremats.
Els treballs formen part del projecte de recerca quadriennal SPAHI (Sistemes Poliorcètics d’Accés als Hàbitats Ibèrics), en el qual participen i col·laboren investigadors de diferents institucions de recerca d’àmbit nacional i internacional. El projecte estudia les portes i els sistemes d’accés als hàbitats ibèrics existents en els territoris dels pobles ibers dels indigets i els ilergets. La troballa encara no es pot datar perquè s’ha fet una excavació molt superficial, per tant, encara queden restes de gran valor patrimonial pendents de ser descobertes al poblat ibèric d’Ullastret.
