Les excavacions al jaciment de la vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge han permès descobrir una àrea de treball que data del segle I aC. Entre els elements recuperats hi ha forats de pal i encaixos per col·locar-hi grans recipients ceràmics, gresols i uns dipòsits de forma quadrangular. Aquestes excavacions s’han fet a través d’un conveni entre l’Ajuntament de Calonge i la Universitat de Girona (UdG). A més, durant els treballs en el jaciment romànic també s’ha intervingut arqueològicament el límit sud-est de la trinxera de la Guerra Civil. En aquests treballs s’ha documentat una gran llosa de ciment que és probable que s’utilitzés per instal·lar una arma de foc.
A principis de febrer es va tancar la campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de la vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge . Aquesta campanya ha servit per consolidar les troballes del jaciment i ha estat dirigida pel membre del Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de la UdG, Marc Prat.
Aquest any els treballs s’han centrat en l’ala oest del jaciment, en què s’ha arribat fins a la roca natural. Aquesta fita ha permès descobrir una àrea de treball i emmagatzematge del segle I aC, en l’etapa republicana. Entre d’altres coses, s’han recuperat forats de pals i també encaixos per col·locar-hi grans recipients de ceràmica.
El Collet és un turó de poca alçada que hi ha davant del mar, al nord de la badia de Palamós . Abans, aquesta elevació s’endinsava fins el mar i durant l’època romana van instal·lar-hi una vil·la al cim. A prop de la platja, els romans també van construir-hi una terrisseria. Una vegada aquest edifici va quedar sense ús, es va reaprofitar l’espai per convertir-lo en un cementiri.
La vil·la funcionava com una explotació agrícola. Hi havia una part residencial amb alguns luxes que es va construir durant el segle I aC. Durant el segle II va ser reformada de forma important i entre els elements constructius hi ha les restes d’un mosaic. Aquesta vil·la combinava espais industrials i residencials en un mateix edifici i les estances estaven repartides a l’entorn d’un gran pati.
També es va localitzar un aqüeducte que portava aigua des d’una font situada al nord. Estava construït amb morter i és una obra d’enginyeria complexa que indica la riquesa que tenia el propietari de la vil·la. A partir del segle I dC, les investigacions apunten que el conreu es va centrar en la vinya i es produïa suficient vi com per exportar-lo.
Intervenció arqueològica d’una trinxera
Aprofitant la campanya d’excavacions, s’ha intervingut en el límit sud-est de la trinxera de la Guerra Civil. En aquest punt s’ha documentat una gran llosa de ciment amb uns forats circulars. Actualment estan acabant de confirmar si la llosa hauria servir per instal·lar-hi una arma de foc per protegir l’accés al port de Palamós.
Paral·lelament a la campanya arqueològica, s’han dut a terme tasques de consolidació i restauració d’algunes estructures romanes. Aquests treballs, que han estat possibles gràcies a una subvenció de la Diputació de Girona, s’han centrat en aquells paviments, canalitzacions i murs més malmesos per assegurar-ne la futura conservació.
