Els arqueòlegs han presentat aquest dimecres els resultats de la campanya d’excavacions arqueològiques a la vil·la romana del Collet on es destaca la troballa d’una nova gran habitació que conserva tot el terra i el sostre caigut a sobre, i els fonaments d’una torre de la vil·la d’època republicana. L’acte de presentació ha comptat amb la presència de l’arqueòloga del Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Girona, Elisabet Moner, i l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler.
Les excavacions d’enguany han servit per aportar nova informació sobre les fases del jaciment. Primerament, s’ha excavat un sector de la fortificació construïda en aquest punt del litoral durant la Guerra Civil Espanyola. S’ha excavat la trinxera que enllaça les diferents zones d’aquest espai en els seus extrems oest i nord-est. En aquest darrer tram s’ha documentat una nova estructura de protecció de formigó que ja s’havia documentat en les anteriors campanyes d’excavació al seu extrem sud. També s’han recuperat diversos objectes propis d’aquest tipus de construccions com bales o restes de filat que complementava les trinxeres. Ho explica Elisabet Moner.
En canvi, a la vil·la romana les excavacions s’han centrat, principalment, en dues zones: l’ala oest de la vil·la imperial romana (del segle I-V) i el pati d’època republicana (segle I a.C.). S’han continuat documentant, en l’esmentada ala oest de la vil·la, les habitacions pavimentades amb morter hidràulic que tindrien, actualment, un ús indeterminat. També s’ha descobert una nova gran habitació que conserva tot el terra i el sostre caigut a sobre. Així, s’ha pogut excavar un potent enderroc que podrà ajudar a detectar en quin moment es va abandonar aquesta part de la vil·la.
S’han detectat també en aquesta ala oest tres habitacions més que encara no s’han pogut excavar. Hi ha trobat reformes importants en altres, on s’han documentat diversos nivells de paviment els uns sobre els altres. Cal destacar també que, per sota d’aquestes habitacions d’època imperial, s’han trobat els fonaments d’una torre de la vil·la d’època republicana. Així, s’ha pogut definir la façana sud de la vil·la en el seu primer període constructiu.
A la zona central del pati s’ha documentat un gran retall a la roca natural. Aquest tall s’ha interpretat com una cisterna d’aigua que degué abastir tota la vil·la i que un cop amortitzada es va reblir amb un conjunt de material molt rellevant, tal com apunta Elisabet Moner. En paral·lel també s’han fet treballs de restauració i adequació de diferents parts del jaciment per part de l’empresa Signium SL.
L’alcalde Jordi Soler ha remarcat la importància que tenen aquests jaciments pel municipi. “Són els orígens del nostre poble”, apunta el batlle. Recorda que aquesta és la desena campanya que s’impulsa i creu que encara hi ha feina per descobrir tot l’entorn que hi ha a la vil·la del Collet.
Durant les quatre setmanes, entre setembre i octubre de 2024, s’han fet noves excavacions arqueològiques a la vil·la romana del Collet de Calonge i Sant Antoni. Marc Bouzas, Josep Burch i Elisabet Moner han dirigit el treball de camp i, juntament amb David Vivó, han encapçalat el grup investigador d’aquesta vil·la romana.
Les excavacions han estat impulsades per la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través del projecte quadriennal de recerca “La vil·la romana del Collet i el seu fundus”, i la Diputació de Girona. Aquestes entitats aporten un pressupost de 45.000 € anuals per desenvolupar les tasques d’excavació a la vil·la del Collet.
