Arriba el desembre i es multipliquen les causes caritatives: Marató de TV3, Gran Recapte d’Aliments i tots els etcèteres que hi volgueu afegir. Sense posar en dubte la necessitat dels projectes que se’n beneficien i la bona voluntat de molts dels participants, jo voldria viure en un país on aquestes iniciatives fossin innecessàries. Al segle XXI em sembla esperpèntic deixar en mans de la caritat dues potes tan clau de l’estat del benestar com la investigació sanitària o que tothom estigui ben alimentat. Això no hauria de ser la primera responsabilitat de qualsevol govern? Cal esprémer els ciutadans i fer-los sentir que la responsabllitat és seva? Un altre dia podem parlar també de com es canalitza tota aquesta solidaritat: a través d’un compte de la Caixa en el cas de la Marató i de les grans cadenes de supermercats en el cas del Recapte. Però resumint: que si tots estem d’acord que cal invertir en investigació mèdica i que cal que tothom tingui aliments, això hauria de passar al davant de tot als pressupostos del govern.
