Fa molts anys que escolto aquesta paraula: Desestacionalitzar. Quan es posa sobre la taula el debat del model turístic, empresaris, polítics i ciutadans estem d’acord que és una peça clau. El significat el tenim molt clar: fer que el turisme propi i característic d’una determinada estació es produeixi també durant la resta de l’any. Del que ningú es posa d’acord és com es fa això.
De tot plegat em venen diferents preguntes. Per quin motiu realment volem desestacionalitzar? Té alguna cosa a veure amb l’impacte ambiental del turisme de masses? Les nostres destinacions turístiques basades en el “sol i platja” continuaran sent atractives fora de temporada?
Hi ha moltes evidències que fa anys que sobrepassem el límit de capacitat dels nostres paisatges, provocant greus impactes ambientals durant els mesos d’estiu, però també greus impactes socials i alhora econòmics. Economies basades exclusivament en el nivell productiu de 2 mesos de l’any, la qual cosa provoca que l’explotació aquests dos mesos sigui màxima. Alhora llocs de treball temporals de mala qualitat, amb càrregues de feina brutals i amb grans períodes de l’any sense activitat laboral. Per no parlar (no en tindria prou amb aquestes línies) de l’impacte ambiental de tot el que implica aquest turisme: construcció de cases de segona residència, xarxes d’abastament, serveis municipals, contaminació per embarcacions, artificialització del paisatge, etc. Tot plegat crea un bucle complicat de resoldre, una de les solucions és al desestacionalització, però no de qualsevol manera sinó la desestacionalització pensada i estructura amb dos pilars pel nostres territoris: el paisatge i l’oferta lúdic-cultural.
Així cal centrar els esforços a donar serveis lúdic-culturals basant-se en el paisatge, les tradicions i l’autenticitat del territori per crear una destinació turística atractiva tot l’any, amb suficient incentiu perquè el teixit comercial i empresarial siguin viables tot l’any i creï més i millors llocs de treball. Per altra banda, cal estudiar quina és la capacitat de càrrega dels nostres pobles costaners, per poder aplicar mesures restrictives en períodes de massificació excessiva. Així sí que començarem a desestacionalitzar. Imaginació i visió de futur. Som-hi.
