En període d’eleccions, la jornada de reflexió s’emplaça el dia anterior al dia de les votacions. A l’estat espanyol, la jornada de reflexió comença avui. Reflexionar sobre l’auge de l’extrema dreta, reflexionar sobre la situació catalana, reflexionar sobre fins a quin moment els objectius interns dels partits han de sobrepassar els objectius col·lectius. En definitiva, a partir d’avui, més enllà de quina sigui l’aritmètica numèrica que doni o no un executiu a l’estat, cal REFLEXIONAR.
De fet, si busquem els tres grans titulars dels resultats d’ahir diumenge els podríem definir de la següent manera: Auge de l’extrema dreta, després d’unes eleccions basades en una dicotomia nacionalista (tant espanyola com catalana) en la que les emocions primaven per sobre de la racionalitat. Queda latent l’extrema perillositat que comporta que uns partits polítics, no oblidem organitzacions representatives, donin prioritat als objectius interns, objectius de partit, per sobre de la voluntat representativa. Es posa de manifest la necessitat de solucions POLÍTIQUES al conflicte de Catalunya. La situació per moltes sentències judicials que hi hagi, segueix present i ben viu. En resum, comença un període de reflexió important per aquest estat, per Catalunya, i per cada una de les persones que han votat en aquestes últimes eleccions. Això si, un dels punts que si se’m permet crec que ha d’estar a totes les ments és sense cap mena de dubte, la necessitat imperiosa d’elaborar un cordó sanitari que ofegui de totes totes l’extrema dreta.
