En la mitologia grega, Eos, deessa titànica de l’aurora, obria les portes del cel perquè el seu germà, Hèlios, el Sol, pogués conduir el seu carro cada dia per ell, després de que la seva germana, Selene, la lluna, hagués il·luminat l’obscuritat de la nit. Per això, sortia de la seva llar a la vora de l’oceà que envoltava el món i l’anunciava, com qui anuncia a una personalitat única i il·lustre, quedant així relegada a un segon pla, un segon pla que va elevar-se a un primer quan va convertir-se en la mare de les quatre divinitats aèries, entre elles, Bòreas, personificació del vent del Nord, un vent humit i amb molta força que es fa notar al lloc on decideix visitar i que agafa la seva feresa de les aigües del mar.
Aquí, a l’Empordà, la Tramuntana prenc el relleu al Bòreas, i marca l’abans i el després de molts esdeveniments. Quan sa majestat Tramuntana decideix bufar, ho fa de valent per anunciar-se ella mateixa i als que restin al seu regne, que ara comença una nova etapa a l’Olimp de l’Empordà. I malgrat que regni sobre l’Olimp d’una manera ferma, aquests dies ha volgut donar què pensar sobre com cuidem la nostra estimada terra i els que amb l’amor al que fan, han de deixar de fer el que m’és s’estimen. Això ha passat aquí a la vora, amb el Cruixart de Salt, 42 anys després. Ja no és suficient amb cantar la carta i mantenir aquell sabor casolà en un menjar que et recorda al de la iaia, i tot, perquè no es posen d’acord dos persones i per enfrontar uns valors que no són els més importants…
I curiosament, també 42 anys després, una icona de Palamós, La Gavina, ha tancat la seva porta perquè tots aquells que alabàvem el bon afer de l’Elena i el seu equip, ens quedàvem enganxats als seus aparadors o simplement oloràvem les fulles de tots aquells llibres que, de comprar-los, ens hauríem fet somiar i viure milers d’històries. A temps passat, ara és molt fàcil lamentar-se. A temps passat, no valen les millors de les idees.
Ara, que el nostre particular Bòreas ens recorda que alguna cosa va malament, fem que del nostre Olimp no marxin més deus, uns deus que són l’exemple de com estimar el que es fa i fer-lo tan bé. I a vosaltres, als que marxeu, no deixeu de fer les coses amb tant d’amor, abans i després que bufi el vent!!! (Sàbel Gámez)
