La correspondència entre l’escriptor Josep Pla i el lingüista Francesc de Borja Moll s’ha publicat en un epistolari inèdit sota el títol de ‘Còmplices per la llengua. Cartes 1948-1979. Josep Pla / Francesc de B. Moll’ de Destino (Grup 62). Es tracta d’un recull de 46 cartes en que es dona compte d’una relació “intensa i cordial” entre els dos personatges que va tenir una “gran rellevància” per al conjunt de la cultura catalana. Així ho ha explicat la filòloga Josefina Salord – a càrrec de l’edició del volum – que també ha afirmat que si bé la majoria de cartes eren de Moll, la seva hipòtesi és que “el motor de la correspondència” era Pla.
La passió per la llengua és un dels eixos que els va unir, sobretot pel que fa a la publicació del ‘Diccionari català-valencià-balear’ de Moll, que gràcies a l’escriptor va poder obtenir el finançament per part de l’aleshores alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, per la refecció dels dos primers volums. De fet, el llibre també recull una dotzena de cartes creuades entre el 1961 i el 1965 que parlen d’aquest tema, i recull, a banda, diversos escrits en què Pla parla de Moll (incloent l’homenot que li va dedicar) i escrits de Moll dedicats a Pla, un d’ells inèdit.
Segons Salord, es tracta d’una relació “molt interessant” que es remunta al 1948, quan Pla va visitar les Illes Balears per fer una guia de Mallorca, Menorca i Eivissa. Allà va conèixer Moll que li va mostrar el seu projecte pel que fa al diccionari i que, segons la filòloga, va deixar l’escriptor absolutament “fascinat”. De fet, va ser Pla la primera persona “que va animar-lo a reprendre l’edició dels volums”, un moment clau en que, l’altre, li va fer costat en el seu projecte literari.
Aquesta trobada va despertar també en Pla un compromís amb el país i la seva àrea lingüística i que l’acostarà de ple a la cultura feta des de les illes. En total, el llibre recull 46 cartes i se sospita que n’hi ha tres de perdudes de Pla, per diferents referències que es fan a la resta. “Poden semblar descompensades, però s’ha de tenir en compte que Pla també feia articles”, ha recordat l’encarregada de l’edició del llibre.
Per Salart, un dels moments més importants està compres entre el 1961 i el 1963, quan Moll ja ha finalitzat el desè volum del diccionari però li queda reescriure els dos primers. Li confessa a Pla que no té diners per portar a terme el projecte, i aquest mou fitxa a través de Josep Maria de Porcioles, que acabarà donant 250.000 pessetes de l’època per finalitzar el projecte.
Per altre costat, les cartes obres la porta a donar un cop d’ull a la relació de Pla amb les illes i els viatges que hi fa durant diverses dècades. El mateix Pla als anys seixanta ja parla d’una industria de masses, de nivells urbanístics preocupants i un model de turisme que atempta contra la manera de viure i la cultura mallorquina.
“El llibre no és només una edició de cartes, sinó que dona compte d’aquesta relació intensa, cordial i còmplice”, subratlla Salart, “es vivia en clau catalana total i, fet fet, en una de les cartes Pla diu que una de les coses de les que està més content és d’haver conegut a Moll i a Joan Fuster”.
Un Pla militant que defensa la llengua
Durant la presentació del llibre a l’Espai Mallorca de Barcelona, també han intervingut Xavier Pla, de la Càtedra Josep Pla de la UdG; i l’editor de Destino, Jordi Cornudella. Pla ha celebrat que es pugui seguir estirant la “fertilitat” de l’escriptura de Pla i que aquest tipus de materials ajuden a entendre millor el personatge. Com per exemple, la satisfacció que aquest sent quan s’incorpora una paraula dels seus llibres al diccionari.
Pla també ha subratllat que els dos interlocutors demostren ser “gent que en temps difícils no cau en el pessimisme, sinó que es dedica a fer coses i treballar en el futur”. En la mateixa línia s’ha expressat Cornudella, que ha afirmat que és un dels llibres que “millor testimonia la posició de l’escriptor envers la llengua” i que mostra la seva part més “militant”.
D’altra banda, afirma que la publicació arriba en un moment “oportú” perquè mostra les complicitats del País Valencià i les Illes Balears amb Catalunya. “Ells tenien clar que era important teixir complicitats, no eren contemplatius tot i passar per moments difícils”, ha conclòs.
