La gamba vermella té una mobilitat “molt elevada” entre els set caladors que hi ha entre el golf de Lleó fins a Santa Pola, al sud d’Alacant. Així ho determina un estudi elaborat per la Universitat de Girona (UdG) que ha analitzat l’ADN de les gambes que hi ha en set punts de captura compresos entre França i el País Valencià. Els trasllats d’aquesta espècie es fan en tots els estadis de la vida de la gamba (larves, joves i adults) i es produeixen a causa de les corrents marines i també de forma autònoma. L’estudi certifica que els caladors tenen una “bona salut genètica” perquè la població de la gamba és “molt estable”, segons afirmat la directora de l’estudi, Marina Roldán. Això certifica que hi ha “una bona resposta natural a la pesca”.
La gamba vermella té una mobilitat “molt elevada” entre els set caladors que hi ha entre el golf de Lleó fins a Santa Pola, al sud d’Alacant. Així ho determina un estudi elaborat per la Universitat de Girona (UdG) que ha analitzat l’ADN de les gambes que hi ha en els set punts de captura compresos entre França i el País Valencià. Els trasllats d’aquesta espècie es fan en tots els estadis de la vida de la gamba (larves, joves i adults) i es produeixen a causa de les corrents marines i també de forma autònoma. L’estudi certifica que els caladors tenen una “bona salut genètica” perquè la població de la gamba és “molt estable”, segons afirmat la directora de l’estudi, Marina Roldán. Això certifica que hi ha “una bona resposta natural a la pesca” en els caladors analitzats.
Un estudi liderat per la Universitat de Girona (UdG) ha posat de relleu la mobilitat que hi ha d’exemplars de gamba vermella entre el Golf de Lleó i Santa Pola, al sud d’Alacant. Segons la directora del projecte, Marina Roldán, és “molt elevada” i es produeix per dos motius: per una banda hi ha les corrents marines que empenyen els exemplars i, per l’altra, hi ha els moviments que fan de forma autònoma.
Aquest estudi, a més, aprofundeix en què la mobilitat es fa en tots els estadis de vida de la gamba vermella (larves, joves i adults). Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi elaborat per la UdG en què s’ha analitzat l’ADN dels exemplars que hi ha a set caladors del Mediterrani. Alguns dels punts que s’han analitzat són Port de la Selva (Alt Empordà), Roses (Alt Empordà), Palamós (Baix Empordà), Blanes (Selva) i Vilanova i la Geltrú (Garraf).
A més, s’han analitzat les dades durant els anys 2016 i 2017, permetent que hi hagi una comparativa entre aquestes dues anualitats. La recerca ha permès garantir que “les poblacions són molt estables” i això fa pensar que els caladors analitzats tenen “una bona salut genètica”. Roldán també apunta que hi ha “una bona resposta natural a la pesca” en aquests punts de captura.
L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar més aquestes poblacions de gamba vermella i quins moviments fan per garantir la seva existència a mitjà i llarg termini. Ara, en base a aquesta elevada mobilitat que hi ha d’individus es podrà fer un pla de gestió integral en cada calador tenint en compte alguns aspectes que eren desconeguts fins a dia d’avui.
L’equip científic de la UdG, dirigit per la biòloga Marina Roldán, ha investigat els mecanismes genètics implicats en la connexió entre poblacions de la gamba vermella. S’han identificat i analitzat dotze marcadors moleculars altament variables en el genoma de la gamba, tant de mascles com de femelles.
L’estudi es fruit del treball en equip del Laboratori d’Ictiologia Genètica, amb seu al Campus Montilivi, i amb una llarga experiència en l’estudi de la base genètica de diferents aspectes biològics de la gamba vermella. L’estudi s’ha publicat recentment a Scientific Reports, del grup Nature. La recerca compta amb finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat, en el marc d’una línia de recerca aplicada per estudiar el genoma de la gamba vermella i les seves implicacions en la gestió d’una pesca sostenible.
