Després de cinc dies de viatges molt intensos, sense parar, i amb moltes emocions, el viatge arriba al seu final. Durant el dia d’ahir, 28 de març, vam fer l’última part del trajecte que faltava per arribar fins a Catalunya.
Repassant una mica la cronologia del viatge, el tercer dia vam arribar a Polònia. Vam fer la descàrrega de material i vam trobar a més de trenta persones refugiades de la guerra que volien venir a Catalunya o Espanya. D’aquesta manera vam emplenar les sis furgonetes del comboi. El quart dia de viatge, ja vam començar la tornada. Vam fer des de Polònia fins a Offenburg, Alemanya. Així doncs, ahir, vam continuar des d’aquest punt amb l’objectiu de creuar França i arribar a Catalunya.
Va ser un viatge emocionant i gratificant. Vèiem com les persones que portàvem a la furgoneta, que a Ucraïna vivien a ciutat, s’emocionaven molt de veure camps verds al voltant de la carretera. També assenyalaven els pobles i les ciutats que anaven veient, i van gravar amb el mòbil tot el pas del vehicle per la ciutat francesa de Lió. Deien que a Ucraïna també hi ha llocs bonics, òbviament, però que no estan tan acostumades a veure natura i paisatges.
Vam intentar anar el més ràpid possible perquè la intenció era arribar aviat a Platja d’Aro i poder descansar tots i totes. Vam marxar a les vuit del matí i vam arribar a platja d’Aroa quarts de nou del vespre. L’arribada també va ser molt especial, ja que es respirava un clar ambient d’alegria. Tenia la sensació que tothom, tant l’equip com els refugiats, estava alleugerit i satisfet de la feina feta, i d’haver arribat finalment. Semblava que tothom era conscient que érem a casa.
Vam dormir a l’hotel Spa La Terrassa de Platja d’Aro, que entre setmana està tancat, però que va obrir les portes especialment pel comboi sense cap cost. És una cosa que ja van fer pel primer viatge que van fer les entitats fa dues setmanes, i ara han tornat a repetir aquesta acció. Carles Ordiales, director de l’hotel, explica que és una manera de col·laborar amb la causa de les entitats.
El no haver de pagar aquesta nit d’hotel va fer que els diners recaptats que s’hi haurien destinats, es poguessin destinar a altres coses. Les entitats van decidir fer servir aquests diners per comprar la roba que els refugiats necessitessin. Durant la tornada, els van demanar que fessin una llista d’articles de roba que els fessin falta, amb les seves talles. D’aquesta manera, quan van arribar a l’hotel de Platja d’Aro, a tothom l’esperaven les peces de roba que havia demanat.
Un altre negoci que es va posar a disposició del comboi va ser el Xic Beach Restaurant, que va fer el sopar per a tothom. El que més va agradar als refugiats, però, va ser que és un restaurant a la vora del mar. Molts d’ells i elles ens havien expressat durant la tornada les seves ganes de veure el mar i la platja. Alguns ens deien que feia molts anys que no el veien o que els seus fills no l’havien vist mai.
Només d’arribar al restaurant, molts es posaven a córrer cap a l’aigua, per veure-la de prop. Encara que fos de nit, s’emocionaven en sentir el so de les onades i l’aigua acostant-se cap als seus peus.
Després de sopar, encara ens esperava un gran moment. Voluntaris de les entitats van repetir una altra cosa que també s’havia fet en el primer viatge: convidar a un mag si podia venir a fer màgia als nens i nenes després de sopar. Així, en un espectacle mig en català i mig en anglès, vam tancar el cinquè dia de viatge amb molts riures.
Avui, sisè dia, acabarem aquest viatge portant als refugiats a les cases d’acollida on podran estar fins que els faci falta. Són cases d’arreu de Catalunya, depenent de cada cas i de qui s’hagi ofert a acollir-los.
Així doncs, demà tothom ja serà finalment a casa seva, després de molts dies de viatge i molts quilòmetres. Malgrat l’esforç i el cansament de l’equip, ahir tothom estava d’acord en el fet que ha valgut la pena.
Gràcies per escoltar-nos i acompanyar-nos.
