“La sospita es confirma. De fet ja ho sabia i només mantenia el dubte per raons d’equilibri personal. Un xic, també, per mandra i poques ganes de reomplir el buit. I és que assumeixo, definitivament, que he canviat. Em miro uns quadres que vaig comprar i no sé de què fer-ne. Dels centenars de llibres que guarden la pols cap m’és imprescindible. Música? M’avorreix. Distraccions, gustos, interessos, tot passa avall. Poques coses aguanten. Això sí, les que aguanten ho fan amb una força i brillantor impensables fa uns anys. Abans eren més o menys formes quotidianes de l’anar passant. Ara es transformen en magnituds granítiques per les quals lluitar i amollar-hi els sentiments. La resta és discurs buit, crit demagog, pensament no treballat, mania populista, estètica vergonyant… res. El millor de tot això és saber-se un mateix i poder fer un raconet per guardar els bons moments de tot allò que ja no t’interessa però que hi va ser. I, sobretot, tornar a obrir ulls, cor i raó disposat a buscar el que ara m’agrada, tot allò que em parla amb sentit, el que em farà créixer de nou. I és que tot recomença”.
Text extret del diari d’un porc senglar. Editorial de la H. Barcelona, 1931
