Darrerament estic fent una dieta detox de xarxes socials, sobretot de twitter, que em cansa excessivament.
Realment em tensiona, em neguiteja, em fa venir nervis seguir qualsevol tema, sigui el que sigui, en aquest mitjà social.
Entro en qualsevol tema i de seguida ja hi veig bilis, amargor, insults, desaires, comentaris realment cabrons i m’acaba traslladant un mal cos que no perseguia d’entrada.
Un busca, en les xarxes socials, un contrapunt a les idees pròpies, una reflexió des de l’altre punt de vista, més visions, més marcs mentals, més formes de ser, de pensar i d’expressar-se.
I darrerament, sigui quin sigui el tema, des de la monarquia, el procés, les eleccions, el futur pacte polític o el tema més absolutament intranscendent té un reguitzell d’insults, mala hòstia i mal rotllo que em cansa. Estic cansat que les xarxes socials m’esgotin i per això de tant en tant faig una dieta d’aquestes.
He aprofitat per llegir un llibre, estic més o menys al mig, de Tota la Veritat, escrit per sis periodistes sobre el procés català. M’agrada resseguir el ritme trepidant d’aquesta crònica plural, que ens transporta minut a minut, dia a dia, el que va passar aquell 2017 i tot el que ha vingut després, i també abans.
Perquè és veritat que amb un llibre sí que puc tenir aquella visió plural, polièdrica, necessària, un xic més calmada, fora d’aquesta cançó enfadosa que es diu Tuiter i que em posa dels nervis.
Deu ser que em faig gran i ja no tolero el soroll.
