Diumenge passat, dinant amb els escriptors Melcior Comes i Carlota Gurt, passavolants generoses de la Vitel·la Palafrugell, va sorgir una idea que m’agradaria compartir amb vosaltres. Parlàvem de la salut del català i de la batalla perduda que observem a la capital. Per comparar-ho amb fenòmens recents on sí que s’ha aconseguit revertir la tendència, parlàvem del posicionament de la gran majoria dels joves envers la diversitat sexual. De cop, ens vam imaginar que els joves defensaven les minories lingüístiques de la mateixa forma que defensen l’homosexualitat o el moviment queer. Ens vam imaginar la mateixa transformació que només en una generació ha suposat alliberar-nos d’estúpids tabús sexuals. Us imagineu adolescents amb un símbol de defensa de les llengües minoritàries a les seves finestres o als seus canells? Perquè sí, això també va de màrqueting i d’imatge. Aleshores vam pensar: i si aconseguim despolititzar la defensa del català, separar-ho de l’independentisme per apropar-ho a la defensa de la diversitat riquesa intrínseca de les persones? Que bonic seria veure’ns mobilitzats per el dia de l’orgull gai i també pel dia de l’orgull lingüístic. Au, per pensar-hi. Petons de colors!
