Les festes de nadal fan reflexionar a molta gent, fins i tot als líders independentistes empresonats. Ràdio Capital de l’Empordà ha tingut l’oportunitat d’entrevistar per carta a l’exconsellera torroellenca, Dolors Bassa, empresonada actualment al centre penitenciari del Puig de les Basses.
En una entrevista, en exclusiva a Ràdio Capital de l’Empordà, Bassa ha explicat quina és la seva situació després de conèixer la sentència del procés. Una sentència que ha condemnat a Dolors Bassa a 12 anys de presó per participar en l’organització del referèndum de l’1 d’Octubre. L’entrevista arriba dies després de rebre la notícia de la seva classificació com a presa de segon grau.
La seva sentència la condemna a 12 anys de presó. Ara que ja han passat mesos des de la sentència, l’ha pogut pair? Que té més importància, la sensació d’incomprensió o se sent alleugerida perquè cada dia és un dia menys?
12 anys de presó no es paeixen. A la presó m’hi he adaptat però no hi estic bé, estic cansada d’estar aquí, podríem dir que estic sobrevivint a aquesta injustícia. Així i tot estic més estable que fa uns mesos, perquè vaig tenir un sotrac emocional quan va sortir la sentència. Ni jo ni el meu entorn ens havíem imaginat mai que fossin 12 anys de presó.
Ara el meu marc mental se situa en petites coses i objectius a més curt termini, com estudiar el màster que estic fent de Filosofia o esperar a obtenir permisos, com qualsevol altre pres, per poder sortir de tant en tant, però compte enrere no en faig, al contrari, sumo els dies que m’han pres de llibertat, més de 670. Tot i això puc dir que del túnel negre on estem puc veure la llum al final.
Torna a viure un nadal tancada a la presó. Com ens hem d’imaginar el dia de Nadal a Puig de les Basses? Es commemora d’alguna manera? Serà diferent el nadal d’aquest any de Dolors Bassa al de l’any passat?
El dia de Nadal és com qualsevol dia de la resta de l’any, com qualsevol festiu, les mateixes rutines, la mateixa quotidianitat i sense activitats per distreure’t. Si la presó ja de per si és dura, en dies així encara més. Es nota en l’ambient de totes les preses i presos. La gran majoria resten a la seva cel·la com a recolliment. És un dels dies més tristos. Jo particularment he passat el matí llegint. Aquest any, com que ha caigut en dimecres, era dia de vis a vis familiar. Així que he pogut gaudir d’un vis a vis familiar durant una hora i mitja amb algunes persones de la meva família i això sí que ha estat celebrar el Nadal.
La presó l’ha classificat com a presa de segon grau. S’ho esperava? Han parlat amb el seu advocat sobre què implica això? Sap si hi ha opcions que pugui sortir aviat a treballar? Potser a l’escola de Torroella?
Sí, la veritat és que tenia poques esperances en obtenir ara un tercer grau penitenciari veient els 12 anys de condemna. Ho hem parlat i lluitarem per poder aconseguir els permisos, com qualsevol altra persona reclusa. Una opció és que podria ser sortir a treballar unes hores a una empresa privada. És el que s’anomena presó flexible, que es pot utilitzar entre el segon i el tercer grau. Ara encara falta la resolució, espero que sigui a principis de gener, i llavors iniciarem la tasca per aconseguir o bé ofertes de feina o bé propostes de voluntariat, ja veurem.
Molts presos han explicat que a les presons hi ha poques persones independentistes. Nosaltres li volem preguntar sobre una altra de les seves lluites: el feminisme. S’ha trobat dins de la presó una consciència que les dones s’han d’enfrontar a pitjors condicions pel fet de ser dona? Com és la relació amb les altres empresonades al Puig de les Basses?
Totalment. Com us deia, la vida a la presó és dura però encara més si ets dona i més si és en una presó d’homes amb només un mòdul de dones, com és el meu cas. Les condicions depenen sempre de la quantitat. És per això que tot està més pensat per homes. Ara tenim una comissió d’internes al mòdul i fem assemblees mensuals per reivindicar per exemple més productes femenins a l’economat, o llocs de treball, com a destí, per a dones… Es treballen molt, també, tallers de violència de gènere perquè hi ha molts casos.
La relació amb les altres preses és bona, cordial, ens ajudem amb allò que podem, han tingut molta empatia pel meu cas però en general són dones molt diferents de mi, sobretot culturalment. Malgrat això, em sento respectada i apreciada.
Les concentracions arreu de l’Empordà per reclamar l’alliberament de Dolors Bassa no s’aturen i van a més. Què els hi diria als empordanesos que reivindiquen el seu alliberament? I als qui, legítimament, voten opcions diferents de la seva?
L’escalf i estima de la gent que ens reivindica i reclama el nostre alliberament és un suport que ens arriba i ens fa passar el temps a la presó amb una mica més d’esperança. Vull agrair a totes aquelles persones que setmana rere setmana hi són, que organitzen actes, sopars dels divendres, caminades, tractorades, la música dels diumenges… perquè no caiguem en l’oblit. Un altre exemple és: ‘Cap dona en l’oblit’ que cada dia 23 del mes ens recorda a totes les dones represaliades, especialment a la Carme i a mi. També sé que ara tornen a organitzar el cap d’any amb la campanya de la llibertat. Tot això m’aporta fermesa.
Esquerra negocia el govern amb el PSOE. Algun membre destacat del Partit Socialista de Catalunya (PSC) ha visitat a Dolors Bassa?
Sí, estic d’acord amb el posicionament d’Esquerra. Sempre hem dit que volíem diàleg. El PSOE s’ha de moure; no som en el mateix escenari que fa uns mesos i ha d’abandonar la via repressiva i entrar en la via política de la negociació. Només així podrem avançar i desencallar aquest conflicte, que és polític.
Han vingut moltes persones amb carnet PSC però de base, militants. M’hauria agradat que alguns representants polítics, companys i companyes meves de feina durant molt de temps, es posessin en la meva pell i en molts casos no ha estat així… És un problema d’empatia. És una qüestió de poca sensibilitat humana, penso. Al revés, segur que jo els hagués visitat, n’estic segura!
Com valora la baixada d’Esquerra a les darreres eleccions?
Crec que Esquerra està en un moment electoralment bo. En aquests darrers mesos amb diferents conteses electorals, ha obtingut molts bons resultats; si bé és cert que en les eleccions del 10 de novembre va perdre dos escons -també hi havia més partits-, però va guanyar les eleccions, segueix sent el partit català i independentista amb més representació i amb més capacitat d’influència al Congrés. I això és una gran oportunitat per fer política.
Ha tingut contacte amb Carles Puigdemont? En quins termes?
Sí, ocasionalment, per carta. Ell m’ha fet arribar els llibres que ha escrit i jo el que publicaré pròximament també li faré arribar. Ara, per terceres persones, estic al dia del seu estat, de les seves tasques i vivències i sé que ell de mi. Tenim amistats i coneguts comuns que ens visiten.
S’escriuen cartes amb la resta de presos de Lledoners i Mas d’Enric?
Tenim contacte entre tots de tant en tant, sí. Sobretot amb qui més parlo és amb la Carme Forcadell.
Què li diria Dolors Bassa a Marchena si pogués parlar-hi?
Li diria que la sentència està farcida d’errades que cal corregir. I que hem tingut una condemna injusta i que té l’última oportunitat, amb l’incident de nul·litat que el meu advocat li ha presentat, de fer justícia.
Troba a faltar la política en l’àmbit local?
M’estimo molt tot el que fa referència al meu municipi i ho trobo a faltar. Amb la premissa que la política serveix per millorar la vida de les persones, clar que ho trobo a faltar. Però estic segura que les persones que ara decideixen políticament en el meu municipi ho fan el millor possible.
Vol enviar algun missatge a l’audiència de Ràdio Capital?
Evidentment! Tenint en compte l’època de l’any en què estem, que tinguin molt bones festes, que gaudeixin cada minut d’estar amb la gent que s’estimen i que els petits detalls són els que més enyores quan no tens res. I alhora que continuïn reivindicant la llibertat i els drets socials i nacionals, esperant que per a tothom el 2020 sigui un millor any. I acabo amb una abraçada groga de llibertat i lila de feminisme per a totes i tots.
