Del 20 de febrer al 3 de març d’enguany he viatjat per Àfrica: Gàmbia, Senegal, Mauritània i Marroc, passant pel Sàhara ja no espanyol. Aquests dies passats allà no eren per fer turisme, tot i que m’ha engrescat fer els 5500 quilòmetres des de Gàmbia fins a Pals, 2500 d’ells de ple desert.
Hi vaig anar amb uns companys de l’Associació “Amb les teves mans” per revisar projectes ja fets a Gàmbia i per preparar-ne de nous a Gàmbia i al Marroc.
Us puc ben assegurar que si un dia Àfrica se’n surt de la situació de marginació i colonialisme que encara viu, serà gràcies a les dones africanes.
Les dones ho fan quasi tot: pareixen i cuiden els fills, atenen la casa, els animals i el camp,… I, no obstant, encara viuen una doble situació d’esclavatge: o encara depenen del pare o ja són propietat del marit.
El projecte que aquest any ens subvenciona l’Ajuntament de Palafrugell va destinat a fer un local amb deu llits en un Centre de Salut, per oferir un espai digne a les dones quan pareixen. I el que estem preparant per al Marroc va destinant a les dones subsaharianes que han estat violades dotzenes de vegades i han quedat embarassades.
Treballem conjuntament amb una Associació local que els ofereix pis, alimentació i formació per uns vint mesos. El nostre projecte que estem preparant amb el Rotary Club Costa Brava va destinat a la formació i empoderament d’aquestes dones subsaharianes. Un projecte que presentarem a altres institucions i empresaris.
Aquets dimecres, 8 de Març és el Dia Internacional de la Dona, un Dia establert el 1910. I es va escollir aquest dia perquè el 8 de març de 1857 van morir moltes dones treballadores de la confecció, a Nova York, quan exigien millors condicions de treball i el dret al vot.
D’això ja en fa 166 anys. Però avui i cada dia moren centenars de dones subsaharianes: al desert, al Mediterrani o per violència masclista. Us podria explicar històries ben concretes de dones migrades; la darrera, una nena de 14 anys, sense llar i sola al carrer, embarassada fruit de la violació.
