Fa un temps vaig llegir la frase: «És difícil definir que és el dret i que és la justícia, però és fàcil comprendre que són dues coses diferents».
Sens dubte no resulta senzill donar una definició de què és el dret, però en funció de si parlem d’un dret subjectiu, d’un conjunt de normes entès com a ordenament jurídic o bé d’una forma d’organitzar la convivència, apareixerien ràpidament definicions més o menys tècniques, més o menys intel·ligibles.
En tot cas, podríem donar diferents definicions de dret sense utilitzar el terme justícia. La justícia com a administració o organització jurisdiccional és fàcilment descriptible, però com a valor, saber que és just i que no, resulta d’una complexitat tal que des del temps dels romans no ha cessat mai la producció de normes i l’aportació de mitjans per tal d’aconseguir impartir justícia.
Si s’ha aconseguit o no, ho deixo a la teva pròpia valoració. Potser perquè pesen més les experiències negatives que les positives, o bé potser per què quan s’aconsegueix impartir justícia sovint tan sols s’aconsegueix la reparació d’un dany que mai s’hauria d’haver produït, tots tenim al cap casos de persones tractades injustament per la justícia. És aquí on la distinció entre dret i justícia és més punyent, on descobrir la realitat pot ser com retirar una bena dels ulls.
Una de les característiques de les resolucions judicials és que es troben subjectes al principi de legalitat, és a dir, a l’aplicació del dret. Tots tenim enteniment i intel·ligència suficient per valorar si en una resolució dret i justícia s’aproximen o se separen, a tenir la nostra opinió sobre què ha fallat. La meva és que determinats conflictes mai haurien d’entrar en un jutjat, quan ho fan evidencien que judicialitzar i solucionar tenen la mateixa problemàtica que justícia i dret, no són el mateix.
