El fòrum romà d’Empúries va viure ahir la seva primera nit de concerts del 2018 i va passar amb nota. Jorge Drexler, que tancava la seva gira “Salvavidas de hielo” va convertir literalment el fòrum en allò que “se suposa que hi feien aquí els romans. Dialogar, conversar, discutir, cantar…”. Tant ho va repetir, que una gran part de l’espectacle va discórrer entre monòlegs i converses amb un públic que provenia de desenes d’indrets de l’Amèrica Llatina i, és clar, l’uruguaià ho va aprofitar per “jugar a casa”.
El concert començava amb “Movimiento”, una declaració jurada del que és el seu darrer disc, amb moltes percussions. No en va, ja en aquest primer tema combinava una bateria amb la caixa d’una guitarra que servia per donar protagonisme a la secció rítmica. Movimiento és segurament la cançó més “comestible” per als no militants de la música de Drexler (no va interpretar ni “Nada se transforma”, ni “Guitarra y vos” ni “El otro lado del río”) però va cavalcar entre el to festiu d'”Universos paralelos” i “Estalactita” i els temes més sentits com “Bolivia”, “Abracadabras”, “12 segundos de oscuridad” o “Despedir a los glaciares”, amb missatge naturalista inclòs: “Som la primera generació des de fa milions d’anys que no veurà aquestes glaceres, que han desaparegut per culpa del canvi climàtic“, va reblar.
Però un dels moments de la nit arribaria amb tornada de Judit Neddermann a l’escenari, de la que Drexler va dir que algun dia, seria ell qui li faria de teloner. Amb ella van interpretar a dues veus la cançó “Quimera”, que forma part del seu darrer disc.
Però el públic de Drexler ja venia predisposat a l’ovació. L’obertura de la nit, a càrrec de la Judit Neddermann va deixar amb la boca oberta una bona part de l’audiència, que no havia tingut ocasió de veure-la en directe. La maresmenca va desgranar algunes de les cançons del seu darrer disc “Nua” en una versió reduïda del seu repertori, tant pel que fa a la durada, com a la formació que l’acompanya habitualment i integrada ahir per l’Arnau Figueras amb la percussió i el sempre genial Pau Figueras amb la guitarra. Les clàssiques “Mireia” o “Voldria que fossis aquí” (que va tancar l’espectacle), van anar acompanyades de la col·laborativa “Vai vai vai”, “jo vinc d’un poble” o no “volem més cops” que ha aconseguit convertir-se en un tema catàrtic per tots aquells que recordem les porres de la policia.
