Després que sis ajuntaments del Baix Empordà hagin demanat aclariments i canvis del PDU, que ja està publicat i ja és efectiu, Eduard de Ribot, advocat de SOS Costa Brava, ha explicat al Supermatí de Ràdio Capital que la normativa que aporta el pla “era absolutament necessària” i que és estrany que ara que el PDU és efectiu, sorgeixin els dubtes.
Des de SOS Costa Brava lamenten que els ajuntaments “impugnin el Pla Director” i de Ribot ha assegurat que “se senten molt decebuts”. També ha exclamat que des de l’entitat sempre s’ha reclamat la modificació del planejament per desclassificar els terrenys que tenien grans valors naturals, però la resposta dels Ajuntament era que “això és impossible”.
Ribot ha remarcat que el posicionament dels ajuntaments sempre és en contra del PDU i que si el problema és un tema d’interpretació, “hi ha altres formes, com per exemple, una circular, creant una oficina tècnic per implementar el PDU o resolent els dubtes a mida que es vagin creant”.
SOS Costa Brava és una de les entitats que més ha lluitat per tirar endavant aquest pla.
Gràcies al Pla Director, ja hi ha obres que s’han aturat, com per exemple, alguna fase de la Pineda d’en Gori. De Ribot ha insinuat que l’alcalde de Palamós està pensant en el projecte de la Pineda de la Fosca, on s’han de construir dos blocs i tretze xalets.
El més important que estableix aquest PDU és el nombre de plantes i l’alçada, que dependrà de la pendent: la normativa ordena que l’alçada màxima dels plans i el nombre màxim de plantes ha de coincidir amb l’alçada aparent, és a dir, la que es veu. D’aquesta manera, ja no passaran per alt soterranis o falsos soterranis.
La polèmica va començar quan Palafrugell, Castell-Platja d’Aro, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Pals i Calonge assenyalen que l’apartat d’integració paisatgística contempla “aspectes molt subjectius” que generen “inseguretat jurídica” perquè deixa a criteri de cada consistori atorgar, o no, una llicència.
De Ribot ha explicat que aquest any s’havien proposat fer la campanya de protecció dels darrers retalls de boscos a primera línia de la Costa Brava, amb la que volien demanar als Ajuntaments que fessin el mateix que ha fet la Generalitat.
Podeu escoltar l’entrevista sencera aquí:
