Fa anys que la massificació urbanística de la Costa Brava és una realitat que causa controvèrsia al Baix Empordà. Mentre que associacions ecologistes i veïns es queixen que les construccions de nous edificis i segones residències destrueixen el paisatge i la natura, promotors i empresaris defensen que són necessàries per acollir el turisme. Amb tot això, els ajuntaments argumenten que no poden fer res per aturar els projectes que s’acullen a la normativa. En aquest context, ens preguntem: quin efecte ha tingut aquesta massificació urbanística a la Costa Brava?
La imatge del litoral baix-empordanès ha canviat molt, especialment en els municipis més turístics. És en llocs com Palafrugell, Begur, Sant Feliu de Guíxols i Palamós on ara mateix hi ha els projectes urbanístics més conflictius.
Begur: Sa Riera i S’Antiga
El municipi de Begur és on actualment hi ha dos dels projectes més conflictius del Baix Empordà, i on les associacions ecologistes estan concentrant més activitats i esforços durant les últimes setmanes.
Una de les últimes concentracions de les entitats va ser una acció de protesta contra el famós projecte de Sa Riera Living, que preveu la construcció de 52 habitatges de luxe.
- Nom del projecte: Jardins de Sa Riera Living
- Promotora: Stoneweg Living, un fons d’inversió suís
- Què s’hi vol fer: 52 habitatges de 4 tipus i tamanys diferents i 78 aparcaments.
- Estat actual: El projecte està en marxa, però els compradors dels habitatges seran informats que els habitatges s’estan investigant.
En aquest cas, l’impacte paisatgístic és molt clar, però l’Ajuntament defensa que les llicències estan ben donades. La moratòria de la Generalitat que va aturar algunes llicències el 2019 va fer que no es puguin concedir noves llicències a Sa Riera, però no va anul·lar la de Sa Riera Living.
L’última novetat va arribar el maig d’aquest any, quan el TSJC va donar la raó a SOS Costa Brava, que reclamava que s’informés als possibles compradors dels habitatges que el cas està sent investigat.
De moment, sense tenir els habitatges encara acabats, aquest és l’impacte que ha tingut el projecte a la zona.
A continuació trobareu una eina interactiva que permet moure la barra blanca cap a una banda o una altra i així comparar les dues fotografies. Si no us apareixen les imatges, torneu a carregar la pàgina.
El conflicte també segueix a la pedrera de S’Antiga. Es tracta d’una pedrera que es va explotar il·legalment durant més de trenta anys (fins que es va aturar al 2002) i que mai s’ha arribat a restaurar com estava previst. Actualment, s’hi han construit cinc habitatges de luxe dels 24 previstos, tot i ser una zona catalogada com a “Sector de Connexió”, on en teoria no estan permeses noves edificacions. SOS Costa Brava en demana la “desclassificació total”. Mentrestant, però, a principis de 2022 l’Ajuntament de Begur va permetre l’edificació de tres noves cases.
SOS Costa Brava ha denunciat l’Ajuntament de Begur per les dues fases d’edificació, que han acabat de desnaturalitzar la pedrera ubicada a l’espai protegit Muntanyes de Begur.
Palafrugell: Aigua Xelida i el xalet del Golfet
No és cap secret que Palafrugell és un dels municipis que rep més turistes del Baix Empordà a l’estiu, sinó el que més. En una entrevista a Ràdio Capital, el mateix alcalde, Joan Vigas, va reconèixer que el municipi està “a la vora de la saturació” a causa del turisme massiu que rep. Això ha fet que, en els últims 100 anys, Palafrugell i els nuclis de Calella i Llafranc canvïin i s’hagin urbanitzat molt.
Fotografia de l’esquerra: De Josep Maria Co i Triola. 1917. “Vista aèria del cap de Sant Sebastià a Palafrugell”. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
En els últims anys hi ha hagut projectes molt sonats a Palafrugell. Un d’ells és el que afecta a una zona propera a Aigua Xelida, on es volen construir 15 habitatges.
- Nom del projecte: PAU a2.1 Aigua Xelida
- Promotora: Brisanatura Costa Brava, SL
- Què s’hi vol fer: 15 habitatges, amb un pressupost de 715.925€.
- Estat actual: Aprovat inicialment pel ple de l’Ajuntament el juliol de 2022.
Les entitats ecologistes denuncien que es permetin construir 15 nous habitatges en una zona boscosa i de massa forestal amb pendents superiors al 30%. El projecte està a la mateixa zona on es volien construir els trenta habitatges de luxe de la urbanització “Aiguacel”. Aquesta construcció va quedar aturada després de la tala il·legal de 700 arbres que la promotora, Aiguacel Costa Brava S.L., va fer el 2018. Una tala que els ecologistes denuncien que encara no ha estat sancionada i que ha alterat així el terreny:
El projecte de 15 habitatges de Brisanatura Costa Brava SL està aprovat inicialment i pendent de tramitació. La seva documentació completa es pot consultar aquí.
Un altre dels projectes que ha tingut més ressò a Palafrugell en els últims anys és el xalet del Golfet, situat al cim del penya-segat de la platja. Incialment, el projecte es va concedir al 2014, però més tard s’hi havien entregat dues llicències d’obres més. Malgrat les demandes de Salvem el Golfet i que el Síndic de Greuges instés el consistori a parar les obres el 2016, l’equip de govern del llavors alcalde Juli Fernández (PSC) defensava que les obres eren legals i que no hi havia raó per aturar-les. El desembre del 2020, però, el jutjat Contenciós Administratiu Núm. 1 de Girona va anul·lar la llicència del projecte per incomplir la normativa mediambiental.
Segons SOS Costa Brava, actualment estan pendents de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació a tres recursos d’apel·lació que els promotors van interposar en contra de la sentència que anul·lava les llicències d’obres. Una sentència que asseguren que ha d’estar “a punt de sortir”.
Sant Feliu de Guíxols: Punta Brava
I de xalet en xalet, arribem fins a Sant Feliu de Guíxols, on també es poden veure macroxalets a primera línia de mar. Concretament, es tracta de les cases de la Punta Brava. Les llicències de contrucció han estat suspeses recentment per l’Ajuntament per adaptar la zona al Pla Director Urbanístic, però hi ha tres edificis que no s’hi han pogut incloure pel risc a possibles demandes, tal com informa el Diari ARA.
D’aquesta manera, el de Punta Brava és un altre racó de la Costa Brava on es repeteix la imatge de veure un gran xalet a la vora del mar.
Ara l’Ajuntament ha d’adaptar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal a les directrius que marca el Pla Director Urbanístic de la Generalitat. Té fins a dos anys per fer-ho. En el ple municipal en què els 21 regidors van acordar suspendre les llicències, l’alcalde Carles Motas va explicar que estudiaran la zona per tenir garanties: “Sabem que el que fem no agradarà a aquella zona, però tenim clar que aturant les llicències un any, amb la possibilitat d’allargar-ho un altre més tenim temps suficient per plantejar tots els estudis de paisatge necessaris per implementar en aquella zona”.
Palamós: Pineda d’en Gori
A Palamós, SOS Costa Brava i Salvem la Pineda d’en Gori fan campanya per evitar la construcció d’un tercer edifici a la Pineda. De moment, ja hi ha els dos edificis del projecte S’Alguer (de la promotora Lucas Fox Properties), que sumen 48 habitatges amb piscina. Segons els ecologistes, el tercer seria l’edifici que “més penetrarà la pineda, completant la desfiguració i privatització d’un lloc únic”.
Una altra promotora va fer un projecte de tercer edifici, però se li va denegar la llicència perquè no respectava els paràmetres del Pla Director Urbanístic de sòls no sostenibles del litoral de Girona. Així doncs, la promotora haurà de reformular el projecte i adaptar-lo a aquest Pla si vol construir el tercer bloc de pisos.
Aquests són alguns dels projectes paisatgísticament més impactants i actuals del Baix Empordà. Tot i això, les plataformes ecologistes destaquen moltes més “zones amenaçades” i “conflictes oberts”, com l’ampliació de la Marina Port d’Aro, els Jardins de Cap Roig o els Jonquers de Pals.
Davant d’aquesta situació i de la forta reacció de veïns i veïnes i plataformes ecologistes que han anat sorgint en els últims anys, la Generalitat està creant el Conservatori del Litoral. Aquest organisme, que imita el model francès, hauria de començar a funcionar el 2023. L’objectiu, comprar terrenys per evitar que s’urbanitzin i preservar els espais naturals que han sobreviscut aquests anys d’especulació urbanística.
Cuando no tengamos, ni bosque, ni pinedas ni un punto árbol para disfrutar de esos paisajes y sus sombras y ver sus animales correr por sus ramas, luego llorar y tener lamentos que tampoco hay oxígeno pues mirar un ladrillo o un chalet haber si purifica el aire contaminado!!!