El 2020 va ser l’any més càlid a Catalunya des de 1950, amb una anomalia d’1 grau respecte del període de referència 1981-2010, segons la catorzena edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics del Servei Meteorològic de Catalunya. En canvi, pel que fa a precipitacions, va ser un any plujós, amb un 29,1% més de precipitació que la mitjana climàtica del període 1981-2010. L’estudi de les dades des del 1950 indica que la mitjana anual de la temperatura ha crescut 1,8 graus en els darrers 71 anys, 2,6 graus la dels estius. El comportament de la precipitació en aquest període no és tan evident, i l’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una disminució de les precipitacions del 38%.
Des del 1950 la temperatura mitjana ha crescut a un ritme de +0,26 °C el decenni, la temperatura màxima s’ha incrementat +0,32 °C el decenni) i la mínima +0,19 °C cada deu anys. L’increment més elevat de la temperatura és a l’estiu (+0,37 °C/decenni) i el menor a la tardor (+0,21 °C/decenni).
Per a l’any 2020, l’anomalia tèrmica a Catalunya respecte del període preindustrial (1850-1900) ha estat de +1,6 graus, valor clarament superior al registrat a escala global (+1,2 °C) i confirmant que l’àmbit mediterrani és un “punt calent”, pel que fa a la magnitud de l’escalfament antròpic.
En el període 1971-2020, la intensitat i la durada de les sequeres ha augmentat al conjunt de Catalunya i els períodes humits són menys extensos i menys intensos.
En el període 1974-2020, la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (el Baix Empordà) ha augmentat a un ritme de +0,3 °C/decenni en els primers 50 metres de profunditat i de +0,2 °C/decenni a 80 metres de fondària. L’any 2020 va marcar un registre rècord de temperatura càlida a la superfície, amb una mitjana anual 17,9 ºC (igual a 2014). El nivell del mar al mateix àmbit ha augmentat en els darrers 31 anys (1990-2020) a un ritme de +3,2 cm/decenni.
