La mobilitat, l’aeroport de Girona-Costa Brava, el model turístic i econòmic, la gestió de l’habitatge, la sostenibilitat o el futur de Ràdio Liberty són alguns dels temes centrats en el Baix Empordà que s’han tractat durant el debat dels caps i membres de llista a Girona de les eleccions generals d’enguany.
Al debat hi han assistit el cap de llista del PDeCAT – Espai CIU de la demarcació de Girona, Pol Pérez; el segon a la llista del Senat de la demarcació de Girona per Junts per Catalunya, Albert Piñeira; la cap de llista de Sumar – En Comú Podem de la demarcació de Girona, Júlia Boada; el segon de la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya per la demarcació de Girona, Joan Margall; la cap de llista de Partit Popular de Catalunya per Girona, Concepció Veray; i el cap de llista Partit Socialista de Catalunya per la demarcació de Girona, Marc Lamuà.
L’aeroport i la mobilitat sostenible
El debat ha començat amb la gestió i ús de l’aeroport Girona-Costa Brava, la mobilitat a la comarca i l’impuls d’un transport més sostenible al Baix Empordà. Quan es parla de l’aeroport, Pol Pérez, apunta que tenim un concepte erroni del què és un sistema aeroportuari, ja que “és un sistema molt centralitzat i el que necessitem és integrar-lo amb el territori, les administracions i, sobretot, amb la societat i el teixit empresarial”. A més, apunta que cal desestacionalitzar l’activitat i no centrar-la únicament en el turisme que visita durant l’estiu la comarca.
Albert Piñeira afirma que “sense infraestructures no hi ha progrés”, per això, apunta que les infraestructures són claus. Coincideix amb Pol Pérez, quan es parla de descentralitzar l’activitat de l’aeroport de Girona. A més, creu que és necessari que s’acabin grans projectes en infraestructures per als vehicles de motor com l’N-260, el tram nord i sud de l’N-II o el treball per pacificar els punts negres de les carreteres de les comarques gironines. Des de Junts també creuen que fa falta un canvi en la gestió de les Rodalies i destaquen la importància que “el Corredor Mediterrani, passi pel Mediterrani”.
En la seva intervenció, Júlia Boada ha destacat que cal entendre la mobilitat i altres aspectes que afecten les comarques gironines i al Baix Empordà en clau de mobilitat. Per això, destaca que cal transitar cap a un model de transport públic basat en el tren – tram. Afegeix, en referència a l’aeroport, que es pot utilitzar per desviar vols de l’aeroport de Barcelona.
Joan Margall reconeix que l’aeroport de Girona pot servir per rebre els vols desviats de l’aeroport de Barcelona. “És un aeroport infrautilitzat”, apunta el candidat. Afegeix, també, que l’estació de l’AVE a l’aeroport de Girona és un projecte estratègic que cal impulsar.
Concepció Veray inicia la intervenció apuntant que la mobilitat sostenible és “un dels grans reptes de les comarques gironines”. La candidata del PP coincideix amb la resta de candidats quan es parla de la infrautilització de l’aeroport de Girona i coincideix amb Joan Margall quan parla de la necessitat de la construcció d’una estació de l’AVE a l’aeroport de Girona. Destaca la rellevància de crear, també, el tren – tram de la Costa Brava.
Marc Lamuà apunta també que “quan l’aeroport està al seu màxim rendiment” té un gran impacte a nivell turístic i econòmic. Per això, apunta que cal “recuperar” aquesta capacitat d’atracció de viatgers i vols. Apunta també que cal que els agents i actors del territori han de tenir veu a l’hora de desenvolupar l’activitat en aquest aeroport.
Els candidats d’ERC i Junts coincideixen quan es parla de la manca d’inversions en infraestructures, sobretot en termes de mobilitat a Catalunya. Albert Piñeira destaca que “una cosa són els diners pressupostats i l’altra els que s’executen“. En canvi, Concepció Veray recorda que durant els anys que el PP havia estat en el govern estatal, es van desenvolupar infraestructures a les comarques gironines com l’AVE. Júlia Boada destaca, tot i que cal invertir a promocionar l’aeroport, que cal fer una aposta més decidida pel transport ferroviari.
Tot i això, cal recordar que la Costa Brava i el Baix Empordà és una zona molt mal connectada quan es parla de transport públic, sobretot en termes ferroviaris. Pol Pérez destaca que calen projectes ferroviaris i, també, autobusos interurbans per millorar la connectivitat entre el territori. Albert Piñeira coincideix amb Pol Pérez quan es parla de la manca de mobilitat amb transport públic al Baix Empordà i les comarques gironines. Per això, creu que és important connectar la comarca amb el projecte del tren – tram de la Costa Brava i desenvolupar altres vies de tren al territori.
Júlia Boada que el transport és un dret bàsic i necessari per a la ciutadania. Per això, les iniciatives impulsades per diverses organitzacions ciutadanes permeten desenvolupar projectes com el tren – tram de la Costa Brava que promouen la mobilitat sostenible. Afegeix també que on no arribi el tren – tram hi poden arribar els autobusos elèctrics o els carrils bici. Joan Margall coincideix amb la resta de candidats quan es parla de la deficient oferta de transport públic a la comarca. Destaca, però, que el Consell Comarcal del Baix Empordà està redactant un estudi de mobilitat que es donarà a conèixer pròximament.
Concepció Veray reconeix també que cal millorar la mobilitat, però per això cal que s’hi impliquin totes les institucions. Destaca també que cal millorar la freqüència d’horaris quan es parla de Rodalies i Mitja Distància. Marc Lamuà apunta que el tren- tram de la Costa Brava genera un gran consens a nivell polític, però coincideix amb Concepció Veray i creu que cal que totes les institucions treballin de manera conjunta. Afegeix, a més, que cal treballar millor les connexions als municipis amb autobús.
El debat s’encén quan es parla del possible traspàs de la gestió de rodalies a la Generalitat de Catalunya. Des de Junts i ERC assenyalen la deficiència del servei i la manca d’inversió que es presenta. Tot i això, el PSC i el PP apunten que la informació a usuaris i la gestió dels horaris ja està derivada a la Generalitat.
El model econòmic i el turisme
La Costa Brava i la comarca del Baix Empordà basa, en gran part, el seu model econòmic en el turisme. D’aquesta gestió econòmica se’n deriven diversos factors com una baixada en el nivell educatiu, l’accés a l’habitatge o unes condicions laborals precàries, entre d’altres. Pol Pérez apunta que cal desenvolupar un model econòmic que no estigui basat “només en el turisme”.
Albert Piñeira destaca que quan es parla de model econòmic cal destacar la falta d’inversió a Catalunya per part del Govern de Madrid. Destaca que a les comarques gironines hi ha una gran quantitat de PIMES amb sobreburocràcia, “cal una administració més àgil i eficient”, apunta el candidat. Albert Piñeira destaca que cal plantejar un nou model quan es parla d’educació, destacant el model basat en la formació professional.
Júlia Boada ha recordat que les condicions del sector de l’hostaleria han millorat durant els últims anys, tot i que reconeix que encara hi ha feina a fer. També ha destacat la importància de descarbonitzar un sector com és el turístic. A més, en referència a l’habitatge considera que cal vigilar amb l’especulació que es produeix en aquestes zones de costa amb el sector immobiliari.
Joan Margall reconeix que el sector serveis i l’hostaleria és la base de l’economia de les comarques gironines. Destaca, però, que el turisme a la comarca ha anat millorant durant els últims anys: s’ha fet una aposta pel turisme de proximitat i familiar.
Concepció Veray creu que s’ha de fer una llei i un pla estratègic per promoure la gastronomia i el sector primari a la comarca del Baix Empordà. La candidata del PP destaca que cal tenir en compte que s’ha de donar més suport als empresaris del sector primari, ja que solen ser petites explotacions o empreses.
El candidat del PSC apunta que el govern espanyol ha impulsat diverses millores per garantir el benestar dels treballadors del sector serveis com, per exemple, la pujada del SMI, els plans de turisme sostenible, entre altres projectes. Marc Lamuà, però, creu que s’han d’impulsar altres tipus de turisme com el turisme cultural, l’esportiu, l’enoturisme, etc. Tot i això, destaca que la construcció del nou hospital de Palamós també ha de servir per diversificar l’activitat econòmica i que aquest espai sigui un pol d’atracció de creació de nova tecnologia biomèdica.
L’accés a l’habitatge i el benestar social
El candidat del PDeCAT creu que la llei de l’habitatge impulsada per la Generalitat s’hauria de derogar, ja que hi ha una invasió competencial i els propietaris no poden desenvolupar la seva activitat econòmica. Pol Pérez apunta, però, que cal promoure el lloguer social per facilitar l’accés a l’habitatge en el cas dels joves. Albert Piñeira destaca que fa falta parc públic d’habitatge i un dels punts on apunta són els pisos que ara són propietat de la SAREB. Aquests pisos han d’estar disponibles per joves, famílies monoparentals, famílies nombroses, gent gran, entre altres col·lectius.
Júlia Boada recorda que amb l’accés a l’habitatge cal assegurar una sèrie de drets bàsics i socials. Per això, apunta que cal tenir en compte dos elements clau: cal crear un fons d’habitatge social i, a més, crear un límit en el lloguer d’habitatges.
Joan Margall destaca la feina feta per crear la llei de l’habitatge i destaca que des de la Generalitat de Catalunya treballaran per facilitar l’accés digne a l’habitatge. Destaca, a més, que volen posar a disposició dels ajuntaments els pisos de la SAREB. Concepció Veray coincideix amb el candidat del PDeCAT quan es parla de derogar la llei de l’habitatge, ja que desprotegeix als propietaris. Destaca que cal fer habitatge social i, alhora, cal ajudar als propietaris a posar a lloguer les propietats que no utilitzen.
Marc Lamuà apunta que, a part d’oferir els habitatges de la SAREB als ajuntaments, cal posar a disposició parc d’habitatge públic per reduir la tensió habitacional d’una zona com és el Baix Empordà. I tot i el desacord que ha provocat la gestió de les ocupacions entre els candidats, Concepció Veray s’ha mostrat exigent en demanar eines per combatre aquesta realitat. Marc Lamuà, tot i que considera que cal treballar per evitar les ocupacions, ha criticat la visió “demagògica” que li donen els partits de dretes. Una visió “alarmista” que també ha criticat Júlia Boada.
La lluita del Parc Eòlic Marí i les energies renovables
Tot i la gran extensió de territori, Espanya és un dels països a la cua quan es parla d’energies renovables. I un dels projectes que busca la sostenibilitat i la transició cap a energies més verdes, però que ha estat més criticat, ha estat la creació d’un Parc Eòlic Marí a la zona del Golf de Roses. Pol Pérez destaca que calen més projectes que siguin menys invasius del territori, tot i que cal buscar un projecte d’energies renovables per la zona.
Albert Piñeira reconeix que l’energia “o la produeixes o la compres”, per això, creu que les energies renovables són un projecte clau que cal desenvolupar a les comarques gironines. Aquest desenvolupament, però, ha d’anar acompanyat del consens amb el territori.
Júlia Boada reconeix que cal descarbonitzar el territori i invertir en energies renovables. Apunta, però, que aquesta transició cap a energies més verdes cal que sigui de manera planificada per posar fi a les desigualtats socials quan es parla d’accés a l’energia. Per això, quan parla del Parc Eòlic que es vol fer a la zona del Golf de Roses, creuen que ha de respondre a tres criteris bàsics: el respecte al territori, el respecte a la biodiversitat i el retorn al territori.
Joan Margall apunta que tothom és conscient que s’ha de transitar cap a energies més verdes. A més, afegeix que durant els últims anys, la manca de producció energètica s’ha vist reflectit en un augment de costos. Quan parla del Parc Eòlic Tramuntana, destaca els acords als quals han arribat amb el govern estatal quan es parla de crear i gestionar aquesta zona d’energies renovables.
Concepció Veray coincideix amb la resta de candidats quan es parla de transició energètica. Tot i això, creu que el Parc Eòlic no s’ajusta a la llei europea i que caldria redefinir el projecte. Marc Lamuà apunta que cal trobar alternatives energètiques i que cal fer una aposta més clara per les energies renovables, “ja que som a la cua de la generació d’energies netes”.
El futur de Ràdio Liberty
Ja fa diverses eleccions que es treballa aquest tema des del punt de vista del Baix Empordà, Ràdio Liberty. Aquests terrenys van passar a ser propietat de l’estat, la Generalitat té part de la gestió i l’Ajuntament de Pals és l’encarregat de la gestió de l’espai. Tot i això, el desacord es pot observar en l’abandonament i la vandalització de l’edifici.
Pol Pérez destaca que és important promocionar la memòria històrica en edificis com Ràdio Liberty, per això, s’ha de treballar des de les diverses institucions per intentar adequar la zona. Albert Piñeira apunta que s’ha de recuperar l’espai i s’ha d’actuar. “Cal que sigui un espai de memòria per la guerra freda i per fer això, es necessita inversió“, apunta el candidat.
Júlia Boada creu que a part que es recuperi a nivell de memòria històrica, cal que l’espai exterior s’uneixi al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. A més, la candidata apunta que és un incentiu per promoure el turisme sostenible, cultural i de proximitat. Joan Margall coincideix amb la resta de candidats i, per això, creu necessària una renaturalització de l’espai i la creació d’un equipament cultural per fer un centre d’interpretació, per exemple, sobre la Guerra Freda. El candidat d’ERC apunta que cal arribar a un acord entre els diversos actors i fer compatible totes aquestes accions.
Concepció Veray critica la falta de manteniment per part de les diverses institucions i, afegeix, que des de la Generalitat es va frenar el projecte Aquam de la Fundació Mar per part “de les esquerres”.
Finalment, Marc Lamuà ha criticat el projecte Aquam, que ja es va descartar. “Ràdio Liberty pot ser un projecte únic que no es pot repetir a altres zones de la costa, a diferència del projecte Aquam”, apunta el candidat del PSC. A més, afegeix que hi ha restes històriques que caldria recuperar.
