L’anuari econòmic que anualment publica el BBVA analitza el creixement a partir del Valor Afegit Brut (VAB), un indicador que mesura la riquesa generada. Segons aquest índex, l’any passat les comarques gironines van créixer un 6,9%, per sobre la mitjana catalana (5,8%). Tot i aquest augment, però, la demarcació encara no va deixar enrere els estralls de la covid, perquè només durant el 2020 la contracció va ser tan forta que el VAB del territori va arribar a caure fins a un -14,4%.
L’autor de l’estudi i catedràtic emèrit d’Economia de la UAB explica que, si bé la demarcació ja ha recuperat l’ocupació que va destruir la pandèmia, “en termes d’activitat encara s’arrosseguen les seves cicatrius”. Josep Oliver admet que durant l’any passat l’economia gironina va créixer de manera “excepcional” -també, tenint en compte d’allà on es venia- però que, tot i això, encara no n’hi ha hagut prou per superar la sotragada de la covid.
Si s’analitza per sectors, aquells que més van impulsar-se durant el 2021 van ser els serveis (comerç, hostaleria o transport) i la indústria (tant l’alimentària com la metal·lúrgica). De fet, a la demarcació, el VAB dels primers va créixer un 7,8%; i el de la indústria, per la seva banda, ho va fer un 6,9%.
Ara bé, l’economista també subratlla que aquí hi ha llums i ombres. I per deixar palès que hi ha sectors que encara tenen camí per recórrer, ho exemplifica traient xifres de turisme. Més en concret, de pernoctacions a la Costa Brava. “Abans de la pandèmia, al 2019, es va arribar als 11,7 milions de pernoctacions; al 2020, aquesta xifra va caure fins als 3 milions, i l’any passat, va remuntar fins als 6 milions”, explica. “Per tant, la caiguda va ser intensa; i tot i que el 2021 el creixement va ser fort, encara és insuficient”, afirma Oliver.
Quan s’analitza la recuperació, però, l’anuari del BBVA també recull que a les comarques gironines la sortida de la crisi de la covid s’està fent a dues velocitats. Perquè si es passa la lupa per comarques, com explica l’economista, hi ha territoris que aquest 2022 “claríssimament ja han superat” l’impacte de la pandèmia. Però també n’hi ha d’altres -i aquestes són les que fan tirar la mitjana cap avall- que no ho faran fins ben entrat el 2023.
Dins el primer grup s’hi troben el Gironès (+7,7%), el Pla de l’Estany (+7,2%), el Ripollès (+6,2%) i la Garrotxa (+5,9%). I dins el segon, el Baix Empordà (+7,4%), l’Alt Empordà (+5,9%) i la Selva (+6,7%). Segons explica el catedràtic emèrit d’Economia, tot i que totes tanquin l’any amb un VAB positiu, la dependència que les tres últimes tenen del sector de serveis -i més en concret, del turisme- comporta que la seva recuperació sigui més lenta. En canvi, per contra, el pes de la indústria capgira la balança a favor de les altres.
“Quan mires allò que està passant aquest 2022 al Gironès, al Pla de l’Estany, al Ripollès o a la Selva, ja es pot afirmar amb rotunditat que aquestes comarques ja han superat l’impacte de la covid”, concreta Oliver. “En canvi, les altres encara hauran d’esperar-se fins ben entrat el 2023 per tancar l’esquerda de la pandèmia i superar-ne la ferida”, explica l’autor de l’informe del BBVA.
Frenada, però no per això recessió
L’economista -aquí, a títol personal- també fa projeccions sobre quina evolució tindrà l’economia gironina en els propers mesos. Josep Oliver admet que arran de la inflació, i les incerteses derivades de la guerra a Ucraïna, l’economia gironina es frenarà. Però d’entrada, es resisteix a parlar que s’entri en recessió.
Segons explica, això es deu, sobretot, a què no s’està destruint ocupació (a diferència de crisis anteriors com les del 2008 i el 2013). “És evident que en termes de renda de les famílies la inflació resta; però sobretot, allò que resta més és l’atur”, afirma Oliver. “I de moment, l’ocupació no dona cap senyal que s’entri en un procés de destrucció; allò que sí que veiem és que hi ha un ritme menor de creixement, però això és diferent”, afegeix.
En referència a les comarques gironines, l’economista diu que, ara per ara, no es pot “atrevir” a dir que s’entri en recessió. “Que hi haurà una frenada de l’economia, segur; però encara està per veure si s’entra en recessió tècnica, perquè en termes turístics al territori encara queda molta feina per fer, i avui per avui, les xifres d’afiliació al comerç o a l’hostaleria no decauen”, concreta.
Segons Josep Oliver, la causa directa d’aquesta desacceleració és clarament la crisi energètica. “De moment, aquest xoc és el que està provocant la frenada a totes les economies, però no estem parlant d’una crisi d’una magnitud com la que es va viure als anys 70”, explica el catedràtic emèrit. I aquí, l’economista creu que Europa ho està suportant “raonablement bé”, perquè al seu entendre, “fins a l’estiu de l’any vinent no cal preocupar-se per problemes d’abastiment”.
